El meu avi

He crescut sentint les històries d'escalada del meu avi, i potser per això, sempre he sentit una atracció especial cap aquest món.
Tot i així, vaig trigar moltíssim a "tocar la roca".
El meu avi sempre m'explicava que de petit somiava que queia de dalt de tot d'un terrat, un somni que va desaparèixer quan va començar a escalar. Sempre tindré el dubte de si era real o una historieta que explicava per deixar-me amb la boca oberta.
El meu avi va començar a escalar l'any 39 i entre d'altres coses, va pujar la moreneta al cavall Bernat (una estàtua d'uns 40 kilos!) i va fer moltes "primeres" a Etxauri: Las dos hermanas, la via Caballé i el Huso (va haver d'endur-se dos periodistes perquè ningú es creia l'ascensió).
Tinc un grapat d'anècdotes i escalades en "blanc i negre" que potser, algun dia, descriuré apropiadament.
El meu avi va alegrar-se quan va saber que la seva néta havia començat a escalar, tot i que era incapaç d'entendre l'escalada esportiva, i molt menys el bloc. Però, al menys, algú havia seguit els seus passos.