CAVALLERS

Com teníem planificat, hem passat uns dies a Cavallers. Desprès de les baixes d'última hora, en Canals tambè s'apunta; allà hi tenia uns col.legues : en Busta i l'Àlex; tots ells fanàtics de la roca, i amb els que hem apretat junts al sector "El bosc". En aquest sector, teníem una placa pendent; molt fina de moviments i d' equilibri, que vam fer servir tots per escalfar. Uns es mouen millor que altres, Laia per exemple. Finalment, decidim deixar-la per un altre visita.



Met escalfant a la placa


Met i jo probem un lance sit que finalment m' emporto. Tambè va "caure" "Disloko", un 7a sit de lance.


Encadenant el 7a de lance

En Ferran s'endur "Tik Tak " un 7b del mateix bloc, mentre la Leti i la Laia apretaven a una línia del filo dret (6b+ sit) que la Leti va aconseguir resoldre desprès d'uns quants pegues.


Let encadenant l'estètic filo



Laia apretant al mateix bloc

Tambè ens vem deixar les pells en una placa de 7b+ , que ningú va resoldre. En Pol, un col.lega d'en Ferran i en Met que tambè blocava per Cavallers, la va deixar a punt.
Finalment, em vaig endur una placa molt guapa de moviments i força alta de la part superior del bosc (crec que un 6b+).
En Ferran i en Met tambè van realitzar una via llarga, on un dels llargs era de 6c. S' ha de dir però, que en Met encara no havia escalat mai una via de més d'un llarg, així que, desprès d'un curset accelerat de material impartit per en Ferran, i gràcies al seu esperit de superació, van arribar al cim!
Al sector "El prat", vam coincidir amb en Tato i en Maki. El paissatge des d'aquí és increïble, i la qualitat dels blocs inhumana.


La meva família descansant

Aquí, en Ferran i en Met, van barallar-se amb una proa desplomada molt dura, de la qual en desconeixem el nom i el grau. Finalment, en Ferran, animat pels crits de tota la colla, va aconseguir solucionar-la. Enhorabona bow!

Ferran encadenant l'esperó i Laia solucionant un bloc del mateix sector

Mentrestant, en Maki, en Tato, la Laia i jo, ens deixavem les pells a una placa súper fina graduada en 7a, que tan sols en Maki, fent ús d'una tècnica i equilibri boníssima se la va endur.

Tato i Òsar escalant a la placa. Foto cedida per Ferran

Ens acomiadem d'en Met i en Canals, que havien de marxar cap a Vic, i seguim fotent-li pegues fins que es fa fosc.
A l'endemà, i desprès d'un matí de passeig tranquil per Taüll amb sessió de parc infantil inclosa (el pobre Guillem tambè tenia dret a divertir-se una miqueta!) vam tornar al Prat. Allà, vam continuar barallant-nos amb la famosa placa del dia anterior, on en Ferran i jo vam treure una línia del costat amb dos mètodes ben diferents.
Per la seva part, les noies, van resoldre una "xinxeta" de passos explosius i final dinàmic (je je!) per acabar de llimar-se les pells.
Per acabar la sessió, en Ferran va provar un desplom (creiem que un 7b) que havia trobat el dia anterior, i que va haver d'abandonar degut a la pluja. L'única culpable que aquí acabessin les nostres jornades de bloc a Cavallers.
En resum, han sigut unes bones vacances, amb molt bon ambient, molt fanatisme, molts pegues i moltes "rises".
P.D. : coses que recordaré durant molt temps. La frase del Tato "la vida es boúlder", les nostres tertúlies nocturnes d'escalada i sexe, els interminables capítols de "Chip y Chop", el putu "Yeti Yeti", la cara del Ferran quan estava a punt d'encadenar l'esperó i per últim, l'expressió d'en Met quan marxava camí de la seva primera via llarga. Enhorabona als dos!
Enhorabona a tots pels seus encadenaments, i gràcies a la Laia pel seu tofú!

10 comentaris:

  1. La teva boua!d’agost 26, 2009

    quines vacancetes, eh? Genials! molt bloqueres i divertides. Un petonàs! Per cert, molt bona crònica, bow!

    ResponElimina
  2. Bow, hem rigut molt, pocs dies i molts records, com ho hem passat de be, cada moment ha sigut fantastic.

    Merci per poder compartir aquests dies tots junts, d'aquests hi hauran més.

    Salut i mirat el mail paliza que us he enviat, uffff, soc un pesat

    ResponElimina
  3. Oooooh! encara segueixo enyorada!!!
    Quin bon flow, quina bona companyia i quins bons records que en guardaré d'aquests dies! En Ferran té raó, ho hem de repetir!
    Oscar, de tofu ja saps que quan vulguis "menjar flors" aquí em tens com a la teva cuinera (segona, que la Leti és la primera!). Però per bons els TOMÀQUETS (amb majuscules!) que no desperdiciavem ni una llavor! mmmh!
    Ha sigut moooolt fantàstic!
    la crònica és genial i les fotos guapíssimes!!!
    A cuidar-se i fins molt aviat!!!

    ResponElimina
  4. Bueno bueno bueno. Fantastic tot plagat. Gracies al "petilla" de bon mati vaic poder arribar fins al peu de la via llarga, mirar-me'la, pensar que la pudia escalar, i, lo mes important, ARRIBAR FINS A DALT DE TOT. Fantastica la vostra companyia, i estar clar que cada dia que pasa conectem mes tots plegats; ens ho passem be fent boulder, pero tambe fent crevesses avans i despres. jejejejeje.
    Molts records i petons per tots tres.
    P.D.: Oscar, ahir va vindre al taller un gorda i ... al lavabo... jejeje

    ResponElimina
  5. Met que cabron je je! Et vem trobar a faltar la resta de dies. Ens veiem dema!

    ResponElimina
  6. Bona crònica Oscarinho.......molt fanàtica.......ens veiem aviat!

    ResponElimina
  7. quina llàstima, amb el formatge que havíem dut...je je! a la pròxima no pots fallar. Cuida't el canell!

    ResponElimina
  8. Hola pareja fanatica acabo de ver el blog por primera vez! Muy buenas fotos heeee,aver si nos vemos salut!

    ResponElimina
  9. ESTAMOS EN CONTACTO! bou!

    ResponElimina

DIGA'M