Les lesions han arribat a la família Clecas, així que, hem aprofitat aquest diumenge, per apropar-nos al Roc de la Lluna; un indret preciós i solitari, per passejar una estoneta i impregnar el nostre cos i la nostre ànima de natura...
Feia molt fred, crec que el termòmetre no ha superar el grau sota cero, i el vent era gèlid. Costava entrar en calor, i treure la barbeta del coll del plomes. Però és un plaer sentir l'aire fred omplir els pulmons, desintoxicar la pell, sentir la suau escalfor del sol a les galtes i assaborir els aromes que deixen anar els arbres i els rierols glaçats...
Tot i viure en un poble, amb el bosc a cinc minuts de casa, fugir sempre que pots a aquests paraisos salvatges i solitaris, és tot un luxe. Una necessitat.
Desprès de passejar sota els pins i els faig, ens hem topat amb un enorme bloc. Preciós tot ell, amb caiguda neta, tacte impresionant...I quina casualitat, trobar el crash pad i els gats dins el malater!
I és que, mai se sap quan els pots necessitar!
I així que, desprès d'alguns pegues, i sense notar-nos ja els dits, hem abandonat el Roc de la Lluna, per fer un café al costat d'una llar de foc de Sant Julià de Cerdanyola...
ueeeeeeee, jo pensava que havieu agafat la corda, aquesta fisura esta equipada, hi ha al´gun clau, porta el meu nom Clecas, oh si
ResponEliminaHi ha tres fisures, en una hi el pitó, i a les altres no hi he vist res. No sé si encara estan per fer. I el "Totem Pole" crec que és verge. He fet les fotos expressament per tu! cuida't bow!
ResponEliminaDoncs mirare la guía de Berga a veure si hi ha alguna cosa oberta, segurament que si, sería raro que per alla hi hagi alguna cosa verge.
ResponElimina