ICE AGE




Les lesions han arribat a la família Clecas, així que, hem aprofitat aquest diumenge, per apropar-nos al Roc de la Lluna; un indret preciós i solitari, per passejar una estoneta i impregnar el nostre cos i la nostre ànima de natura...





Feia molt fred, crec que el termòmetre no ha superar el grau sota cero, i el vent era gèlid. Costava entrar en calor, i treure la barbeta del coll del plomes. Però és un plaer sentir l'aire fred omplir els pulmons, desintoxicar la pell, sentir la suau escalfor del sol a les galtes i assaborir els aromes que deixen anar els arbres i els rierols glaçats...



Tot i viure en un poble, amb el bosc a cinc minuts de casa, fugir sempre que pots a aquests paraisos salvatges i solitaris, és tot un luxe. Una necessitat.
Desprès de passejar sota els pins i els faig, ens hem topat amb un enorme bloc. Preciós tot ell, amb caiguda neta, tacte impresionant...I quina casualitat, trobar el crash pad i els gats dins el malater!
I és que, mai se sap quan els pots necessitar!





I així que, desprès d'alguns pegues, i sense notar-nos ja els dits, hem abandonat el Roc de la Lluna, per fer un café al costat d'una llar de foc de Sant Julià de Cerdanyola...

3 comentaris:

  1. ueeeeeeee, jo pensava que havieu agafat la corda, aquesta fisura esta equipada, hi ha al´gun clau, porta el meu nom Clecas, oh si

    ResponElimina
  2. Hi ha tres fisures, en una hi el pitó, i a les altres no hi he vist res. No sé si encara estan per fer. I el "Totem Pole" crec que és verge. He fet les fotos expressament per tu! cuida't bow!

    ResponElimina
  3. Doncs mirare la guía de Berga a veure si hi ha alguna cosa oberta, segurament que si, sería raro que per alla hi hagi alguna cosa verge.

    ResponElimina

DIGA'M