ESCAPADETA A TARGASONNE

"¡Ojalá vivas todos los días de tu vida!"

Les xifres sempre m'han produït urticària; i potser per això em vaig dedicar a les lletres. I és que escalar sense tenir al cap els graus de les línies, és la cosa més meravellosa que hi ha. Quan aprens a "estimar" cada línia, per la seva bellesa, per la dificultat física o psicològica que et comporta, per l'entorn, pel tacte que té sota els teus dits, o simplement per què és una línia més en el nostre llarg camí, l'escalada es neteja de totes les obsessions i frustracions que comporta la graduació.
I això és el què em passa des de fa temps: escalo línies boniques, altes o baixes, simplement pel plaer que això em regala. Comprovo l'evolució del meu "cocu" i del meu cos, a base d'anar resolent diferents problemes. Entreno a resina per sentir-me bé, forta, i escalo a roca perquè m'encanta, perquè m'agrada passar-me el dia rodejada de natura, sentir l'olor del magnesi als cabells, contemplar els bells capvespres que tenyeixen roques i muntanyes, celebrar els encadenaments amb els amics, anar a dormir amb un somriure...




I potser per això, últimament no em motiva gaire actualitzar el blog; no tinc llargues llistes de blocs durs per escriure, ni viatges a zones famoses que relatar...simplement sortides a llocs que em fan feliç. I perquè, ara com ara, em satisfà més viure-ho que explicar-ho...
Però de tant en tant, és bonic relatar algun d'aquests caps de setmana "fanàtics", i potser, entre tots vosaltres, hi ha algú a qui li pugui interessar. A qui li pugui interessar que vam tornar a Targa, desprès d'un parell de mesos d'escalar per les escoles de casa, i que l'Òscar va encadenar l'Aquarium envolé, jo vaig resoldre una trave molt divertida a un racó perdut dels caos de granit, i que els croissants de la Molina segueixes sent boníssims!



òscar a Cerdagne air line



8 comentaris:

  1. Els Guerrero ens interesa, m'ha encantat el post, gran evolucio rubia, m'ha agradat moltissim, a veure quant puc escapar-me a Targasonne aixo sera en companyia de la petita Arlet i puc dedicar-me ores i hora al Cerdagne Air Line gran bloc que he provat en diferents ocasions pero que no hi ha hagut manera, se plus tecnique.

    Una forta abraçada i que el peque es recupiri dels seus picors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de fer anar tan el cocu no és bo, eh Guerrero??? ji ji!!! va, a veure quan ens veiem, que ara fa mooolt de temps! un petonàs als tres! MUA!

      Elimina
  2. Molt bé Leticia !!!!
    Marta.

    ResponElimina
  3. Aquesta reflexió, la teva, és molt interessant.
    I és així, escalem perque ens agrada, és clar que el números són importants perque et permeten mesurar-te respecte abans, ara i desprès.

    Però el millor de tot és fer el que t'agrada, si ho pots fer pots ser feliç.

    Jo porto uns mesos reventat de l'espatlle, m'operen en poc i he passat de dolors infernals i no poder aixecar el braça a poder sortir i escalar, per sota del que voldria però escalo.

    Ja veurem que faré en uns mesos però de moment disfruto.

    Records i a disfrutar.

    ResponElimina
  4. Carles: de fet, el doctor sputnik, és dels pocs que narra les cròniques transmetent aixó del que aqui es parla, i mai posa els graus (la qual cosa diu molt d'ell). Sort amb l'operació,bow!

    ResponElimina
  5. Hola Leticia, qué tal todo? cuanto tiempo sin saber nada... ya tendras a la peque mayor?
    Acabo de descubrir tu blog y te sigo.

    Besos

    http://desplomebykarakorum.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  6. Molta bona aquesta Leti!!!

    Tot aixo que expreses és la pura realitat. La gent esta obsessionada tansols amb els graus, ja que es mes "cool" dir que has fet un 7c que un 6b. Pero nosaltres quan escalem no busquem aquestes sensacions, ni el prestigi que pugui portar aixo; simplement busquem la puresa, PURE, el motiu d'escalar i d'arribar al lloc on pots fer-.ho ja es molt, i disfrutar plenament d'aquests dies amb bona companyia és el que realment et fa sentir be, diferent, especial.

    M'alegro que aquests sentiments estiguin a flor de pell. Aixo es autentic

    Mili i un petons per als tres. Us trobo a faltar, i tambe les sortides a roca!!!!!

    P.D.: en breu ja tocara Malniu, no??...

    ResponElimina

DIGA'M