M'hagués agradat fer el meu primer cim amb sis anys, com tambè m'hagués agradat gaudir de la muntanya cada cap de setmana, sopar sota les estrelles, dormir dins una furgo al mig del no res, i viure una vida envoltada d'aventures i natura. Però eren altres temps, i altres costums les que m'envoltaven quan tenia sis anys...
Avui, el Guillem, amb tan sols sis anys, ha pogut sentir la satisfacció d'arriba al cim. Tot i que en alguns moments s'ha sentit cansat i sense forces, ha seguit endavant, ha somrigut quan ha descobert què era el cim, i perquè hi havia una creu solitària dalt d'una muntanya, i s'ha alegrat quan ha arribat al cotxe i finalment ha pogut descansar.
 |
| Espero que sempre recordis aquest moment |
Des d'aquí, volia felicitar al meu petit campió, per l'esforç que ha fet, i a la Sara, per la paciència, per l'entusiasme i per ensenyar-nos com llegir les marques grogues (sense tú ens haguessim perdut sarona!) M'ha encantat fer aquest cim amb tú, Novell.
Laieta, t'esperem per assolir el pròxim objectiu!
nosaltres també ho esperem!!!!!
ResponEliminaquan baixin un xic les temperatures, segur qeu ens hi apuntem!!!!!! a més l'Arlet ja podrà anar amb l'altre motxilla i segur que hi anirà moooolt més comoda!!!!
us he trobat a faltar lironets!
els tres sou una passada!
MUUUUA!
Felicitats als 3,especialment al Guillem Campió
ResponEliminaMarta
Laia: sí, amb la fresqueta es posarà millor això de fer cims!!!
ResponEliminaMami: estaba més cansada jo que el teu nét!!! buf! MUA!
Quin gran dia!!!!
ResponEliminaPoder-ho compartir amb vosaltres ha sigut fantàstic...
Poder fer tots tres el camí de les marques grogues, envoltats de natura i amb la satisfacció del primer cim d'en Guillem ha sigut un plaer enorme.
Mare i fill sou fantàstics!!!!
Sara, pujar amb tú si que va ser tot un plaer! ets fantàstica en tots els sentits! Un petonàs cerdanyera!
ResponElimina