CLECAS

EL PRIMER TARGA DE L'ANY

2012-01-08T07:53:00.000-08:00

-3º. Olost està glaçat. Carreguem les coses al cotxe i tirem cap a Targasonne; desprès de tot un dia de reis muntant joguines de playmobil, necessitem respirar aire pur i gaudir de tot un dia de granit.
Fa fred però el sol comença a escalfar quan ens posem a escalfar el sector Carrière en companyia del Kueka, l'Alba, en Ramon i la Sara.

Tinc en ment un 6b+ que havia provat l'any passat. És molt físic, així que intento no gastar molta energia. Estic motivada i amb ganes de comprovar si els dies d'entreno a la Farinera, comencen a donar els seus fruits. Encadeno un 6b al segon pegue, i això em fa somriure; desprès d'encadenar la "hierba del rey" el primer dia de l'any, estic més motivada que mai.
Ens acomiadem del grup i seguim el nostre camí. Em poso els gats, visualitzo la línia i la provo. Em sento còmode i aconsegueixo arribar a la segona regleta amb facilitat, però el pròxim pas és "d'orangutans". Crec que encara em falten algunes sessions més de resina!

Dinem sota l'ombra de l'Aquarium envolé i seguim un caminet que ens porta al sector Balcons bavards, on acabo, literalment, les forces a una trave de 6b+ bastant fanàtica...
En definitiva, un dia tranquil en família en un lloc més que privilegiat.

COMENCEM L'ANY ENCADENANT...

2012-01-02T01:42:00.000-08:00

Desprès d'una molt bona nit de cap d'any, decidim començar el 2012, amb en Met a la Comarca. Allà, en trobem amb en Kueka i l'Alba, que ja fa una estoneta que escalen.
El meu objectiu del dia, era encadenar "La hierba del rey (sit)", una bonica línia que combina regletes i romus, que vaig començar a matitzar feia una setmaneta. I com que tinc uns amics increïbles, i amb molta, molta paciència, desprès de bastants pegues, vaig aconseguir encadenar-la. Satisfeta, i amb una sensació d'haver lluitat fins al final, abraço al Clecas i al Met i baixem fins al "Modus vivendi (sit)", on en Met, sense gaires intents, es queda, literalment, penjat del forat! Bow que la tens!!!!!

Encara hi ha llum, i ganes de provar nous blocs, així que baixem fins al Prat, on escalem unes línies molt boniques, i veiem com en Kueka s'en dur l'"Aerodinàmico".

El sol ja ha desaparegut de la Comarca i la temperatura comença a baixar...Ens acomiadem i marxem cap a casa, amb una sensació extraordinària dins el cos...

P.D: i des d'aquí, vull dir-li al gypsi, que passi uns mesos increïbles a Berlín, que aprofiti al màxim l'experiència, i que al tornar, vull veure com rebenta el "Modus vivendi (sit)". I gràcies pel video!

UN ANY DE SENSACIONS...

2011-12-29T02:33:00.000-08:00

El que m'emporto del 2011...

El nostre primer viatge a Albarracín...

Els nostres "sube y baja" a Targasonne...

Les nostres vacances a Cavallers...

Les nostres expedicions a Malniu...

I tots els pegues i els encadenaments, els esmorzars a la Molina, el fred intens, les nits a la furgo, els projectes, els capvespres de Malniu, els somriures i els crits sota els blocs...els amics...una panxa que creix plena d'il.lusió...

UN ALTRE PROJECTE...

2011-12-26T10:29:00.001-08:00

24 de desembre. Fa boira i humitat. Tot el món omple centres comercials i botigues, i els carrers estan vestits de nadal... Però hi ha un raconet, on el silenci encara és possible, on l'esperit nadalenc i l'estrés consumista no existeix. Un raconet on el què importa és gaudir de la natura, sentir el tacte de la roca sota els dits i moure's al ritme que marquen les línies...

Aquí volem començar el nadal, així volem acabar l'any. Fent el que ens fa feliç, acompanyats de la gent que estimem. I de regal (el tió ha cagat abans d'hora) un nou i bonic projecte: La hierba del rey (sit).

ICE AGE

2011-12-18T10:12:00.000-08:00

Les lesions han arribat a la família Clecas, així que, hem aprofitat aquest diumenge, per apropar-nos al Roc de la Lluna; un indret preciós i solitari, per passejar una estoneta i impregnar el nostre cos i la nostre ànima de natura...

Feia molt fred, crec que el termòmetre no ha superar el grau sota cero, i el vent era gèlid. Costava entrar en calor, i treure la barbeta del coll del plomes. Però és un plaer sentir l'aire fred omplir els pulmons, desintoxicar la pell, sentir la suau escalfor del sol a les galtes i assaborir els aromes que deixen anar els arbres i els rierols glaçats...

Tot i viure en un poble, amb el bosc a cinc minuts de casa, fugir sempre que pots a aquests paraisos salvatges i solitaris, és tot un luxe. Una necessitat.
Desprès de passejar sota els pins i els faig, ens hem topat amb un enorme bloc. Preciós tot ell, amb caiguda neta, tacte impresionant...I quina casualitat, trobar el crash pad i els gats dins el malater!
I és que, mai se sap quan els pots necessitar!

I així que, desprès d'alguns pegues, i sense notar-nos ja els dits, hem abandonat el Roc de la Lluna, per fer un café al costat d'una llar de foc de Sant Julià de Cerdanyola...

TARGASONNE

2011-12-05T07:18:00.000-08:00

Una caseta de fusta al vell mig del petit poblet de Targasonne, un caos de granit deliciós, i set persones amb un munt de motivació i projectes. El resultat:

AROMES DE TARDOR

2011-11-15T03:00:00.001-08:00

Dies de tardor, boira i humitat
Dies d'encadenaments increïbles...

DE RUTA PER NÚRIA

2011-11-01T01:00:00.000-07:00

Feia molt de temps que tenia ganes d'apropar-me a Núria, però mai trobava el moment. Així que, el diumenge 30, amb el Club Excursionista Via Fora d'Olost, ens reunim una bona colla i marxem cap a Fontalba, on deixem els cotxes i seguim a peu fins a Núria.

La ruta fins a Núria em va encantar; els paissatges són de gran bellesa. Un cop a Núria, la cosa canvia. Gent per tot arreu vestida a la última (i quan dic a la última no em refereixo a plomes Salewa, sinó a botes de tacó i abrics de Dolce & Gabana) cridant com si estiguessin a un centre comercial de la gran capital: " ¡Joshua, Vane, no toqueis a ese poni!"
Però bé, suposo que quan la "muntanya" es fa tan accessible, és això el que passa, que fins i tot la "choni" más "choni" de "castefa", es calça unes xiruques i s'apropa fins a Núria. I és que, més que una muntanya, sembla ben bé un park recreatiu. Per tant, tot i que el paissatge em va encantar, vaig tenir la mateixa sensació que a Egipte, al veure un Pizza Hut al costat de la Gran piràmide de Gizeh...

La cosa més positiva de la jornada: la companyia. La meva germana, el meu cunyat, el Tito, la Silvia i els nens, la família Salvans-Hanssen, el Kiku...Ens ho vam passar molt i molt bé. I de fet, això és el que compte...

À BIENTÔT MALNIU...

2011-10-24T01:50:00.000-07:00

La neu ja vesteix camins i prats, i la temperatura cau en picat. Aviat, Malniu tornarà a ser un paradís solitari cubert de glaç, i les nostres "roques", testimonis silenciosos de tots els nostres somnis. Durant mesos, el temps s'aturarà, per renèixer desprès amb l'escalfor de la primavera. Serà llavors, quan tornarem a "invaïr" els seus inmensos prats, buscant els seus tresors més amagats...

*** El segon video, és del Ferran Guerrero.

SENSACIONS...

2011-10-17T01:47:00.000-07:00

Malniu: un paradís de colors, de silenci, de granit...

Un aroma: l'olor a café de la Molina...
Un encadenament: el del Ferran a "Arlet (sit)"

Un moviment: el de l'Òscar a "Pura droga sin cortar"...

Un projecte: "Mini doble arete (sit)". Un altre motiu per pujar...

L'anècdota del dia: el retrobament amb l'Aleix. Sempre un plaer.

Una sensació: la reconfortant calidesa del meu plomes...
Una imatge bonica: el cel de Malniu tenyit de capvespre...

Un record: els arbres i els núvols dançant sonbre la quietud del segon llac...
Un moment de tensió: el Met a la sortida de "Moss arete (sit)"
Un somriure: el del Guillem al veure el plat d'espaguetis que hi havia per sopar. :-)
Un desig: tornar a Malniu amb tots vosaltres...

UNA DE GRANITO, POR FAVOR...

2011-10-03T01:21:00.000-07:00

Dissabte 1 d'octubre. La Molina. 10 graus. Davant meu tinc un café amb llet calentó i un croissant boníssim. I al meu voltant, la gent que estimo. Les persones que viuen la meva passió, les sessions d'entreno a la Farinera, dinars a 2500 metres d'alçada o simplement, un esmorzar a la Molina...
Amics que fa ben poc que formen part de la meva vida, però que s'han tornat indispensables. Me'ls miro un a un, des del Guillem, la personeta que més estimo al món, a la Laia, una de les persones més meravelloses que he conegut mai. Estar allà, a la Molina, un dissabte qualsevol d'octubre, em fa feliç.

Ens dirigim a Malniu, a rebentar projectes i noves línies, a passar una jornada tranquil.la però fanàtica en un dels indrets més màgics que he vist mai.
I Malniu, mai decepciona...

P.D: video cortesia de'n Met!

¡ NO VEO EL CRASH PAD !

2011-09-26T02:46:00.000-07:00

Desprès de la tormenteta del dissabte, decidim abandonar el matalàs per un dia, i passar el diumenge a la Cinglera de l'Estany. El lloc és preciós i tranquil, i les vies altetes i bastant tècniques. En vàrem fer dues: "No t'apuris kumbayà", una fisura molt maca de 25 metres, amb petit sostre inclusive, i "Apura't friki", un 6b de passos tècnics. Tot i que la sensació de l'escalada en corda és diferent i molt agradable, vaig adonar-me que la motivació que em regala el bloc no la vaig sentir en cap moment, però em va agradar tornar a sentir la música de les xapes, el món als meus peus i els braços a puntet de rebentar...
Desprès d'escalar, el Guillem va penjar-se de la corda durant gairebé 30 minuts, gronxant-se a més de set metres d'alçada! Si algun dia m'ha d'obrir les vies, ha de començar a familiaritzar-se amb la corda i les alçades, no?

THIS IS THE END, MY ONLY FRIEND, THE END...

2011-09-23T01:28:00.000-07:00

Què farieu, si dilluns fos l'últim dia de les vostres vides???? Aquesta pregunta, en apariència, de difícil resposta, va aparèixer un vespre qualsevol, desprès de sopar. Què faríem??? uns deien que es rebenterien tots els calers que tenien, els altres, que anirien a carregar-se al Zapatero, algun donava alguna resposta metafísica, però tant l'Òscar com jo vam respondre: "el que hem fet aquest cap de setmana..."

UN ESTIU PEL PIRINEU

2011-09-05T01:24:00.000-07:00

Ja sóm al setembre, i sembla que fa molt de temps que vam marxar. Però tot i així, el record d'aquells dies passats pel pirineu, segueix ben present. Costa adaptar-se al dia a dia, quan tanques els ulls i encara sents la música d'aquell riu que ens glaçava la cara cada matí, o l'olor a natura salvatge i silenciosa que ens feia de llar, o el llençol d'estrelles que ens il.luminava per sopar...
Han sigut uns dies preciosos, plens de bons moments, d'escalades sobre un granit dolorós però alhora reconfortant, d'excursions fins a llacs perduts i ascensions a cims, cafés sota la llum de la lluna. Dies de llevar-se amb el sol, de menjar quan la panxa grinyola, i de conèixer amb profunditat, els amics que ens han acompanyat, per Malniu i Cavallers.

MALNIU 2011

CAVALLERS 2011

Cavallers 2011 from oscar iglesias on Vimeo.

SUBE Y BAJA...

2011-08-01T05:52:00.001-07:00

Últim cap de setmana de juliol. El món fa olor a pluja, i les temperatures no són de canícula; la terra canvia, però nosaltres seguim buscant llocs on seguir fent bloc. Descartades totes les escoles de "casa", decidim tornar a Targasonne. Sí, sí, ens atrevim a pujar fins al "Chaos" a finals de juliol. Vaya locura, ¿no? Pues va a ser que no. No ens va fer nosa ni el jersei.

Targasonne està solitària. Ningú a cap sector, tot és silenci, i gairebé no queda magnesi enlloc; costa imaginar que feia uns mesos, la gent corria entre els blocs amagats dins els plomes i amb les motixilles plenes de projectes. Sento dir-ho, perque m'encanta l'estiu, però tinc tantes ganes que arribi la temporada d'hivern!

Sabem que no serà un dia d'encadenaments; més aviat, una jornada de passeig i "recol.lecció" de projectes, però alguna cosa cau...Sorprenentment, aconsegueixo encadenar un bloc que feia molts mesos que tenia pendent! Bé, potser no hem pujat en va i el juliol no és sinònim de "sequera targasonnera".
La jornada transcòrrer tranquil.la: descobrim nous blocs, descansem al costat del riu, i ens imaginem ja a Cavallers, que "está a la vuelta de la esquina".

MALNIU SESSION'S

2011-07-25T05:46:00.000-07:00

Quan arribem a Malniu, tot el què ens envolta comença a tenyir-se de capvespre; el cel, l'herba, l'horitzó...Em sobta el silenci que es respira, tan sols trencat per les esquelles d'un ramat de cavalls que pasturen tranquil.lament no gaire lluny de nosaltres. Me n'adono, que sóm els únics humans en varis quilòmetres a la rodona, i això, en plé segle XXI, és tot un luxe.

Fem el sopar solta la llum d'una lluna brillant, passegem tot gaudint d'una nit estrellada i freda, i decidim anar a dormir pensant ja, en la jornada que ens espera a l'endemà.

Encara no són les set del matí, quan la tímida llum del sol, ens lleva. Fa molt fred. Fora, la boira comença a trencar-se, i el gebre a forndre's. Costa pensar que sóm al juliol. Esmorzem, saludem als primers "caçadors de ceps" que comencen a escampar-se per la muntanya, i comencem a pujar cap als blocs. Tenim ganes de tornar a provar el bloc de dalt de tot, i tastar les fisures que vam visitar l'última vegada.

Ens costa escalfar; fa fred i el granit fa molt mal als dits, però de seguida, comencem a sentir-nos a gust, a mimatitzar-nos amb els nostres projectes, a sentir que formem part de l'entorn i del granit. Per fi encadeno la línia que vaig deixar a puntet ja fa dues setmanes, i satisfeta, me n'adono que l'entreno dels últims mesos, comença a dornar els seus fruits. Dinem i baixem cap a les fisures, on ens deixem, literalment els dits i algun projecte. A mitja tarda, els nostres cossos comencen a sentir el cansanci. Encara ens queda una horeta fins arribar a la furgo, així que, tornem a carregar matalassos i motxilles i ens endinsem altre cop al bosc...

Boulder a Malniu from oscar iglesias on Vimeo.

TORNE-M'HI

2011-07-10T01:32:00.001-07:00

Doncs hem tornat a Malniu , i de ben segur que no serà l'última vegada! És un fet, com també ho és que a l'hivern anyorarem l'estiu per seguir pujant, per un munt de motius dels quals no ens cansarem mai de destacar des d'aquest espai: les seves vistes i el seu paissatge, la quantitat i qualitat dels blocs... Quasi bé podríem fer un gag d'aquell famós espot publicitari (que tot i no venir al cas) començava dient "para los altos , para los bajos, para los gordos y los flacos, para los que les gustan las regletas y para los que sueñan con los romos..." Blocs per a tothom... però hi ha una cosa que encara ens agrada més que tot aixó, i és la cara dels usuaris de la via pecuaria ( o caminants amants de la natura i/o muntanya , o no???)

La cara de sorpresa, o de sospita, o simplement curiositat que, encara desperta el nostre inseparable equipatge (crash pads, bastons amb raspalls i totes les eines necessàries pel nostre peregrinatge a les pastures més altes). En fi, no cal que escrigui la crònica de la sessió perque crec que els amants d'aquest esport ja us en podeu fer cinc cèntims. Així doncs, fins el pròxim post de Malniu!

P.D: per a pastures més altes, s'entén zones fresques per a l'estiu, segons una apreciació del sr. Carles.

MALNIU

2011-06-20T08:50:00.000-07:00

Hem trobat un lloc, on els cavalls pasturen tranquil.lament als marges d'un llac, on el silenci es fon amb el verd dels prats i el gris del granit, on els "romus" segueixen sent "romus", i els encadenaments segueixen existint tot i ser estiu. Hem trobat un lloc de roca verge, amb boniques línies que es perden en la inmensitat d'un paissatge de mil colors, un lloc, on fer bloc a plé agost és possible...

Hem trobat un racó perdut, on podrem passar aquests mesos d'estiu, sense haber de prescindir d'allò que ens fa feliç...

BOULDER A MALNIU from oscar iglesias on Vimeo.

AU REVOIR TARGASONNE?

2011-05-28T23:56:00.000-07:00

Tornem a Targasonne. Amb moltes ganes, amb certa tranquil.litat, pensant que és el dia d'acomiadar-se degut, ja, a les altes temperatures que "torturen" l'escola francesa. Però el dia, tot i ser asolellat, en deixa gaudir al 100% del seu granit, gràcies a la fresca brisa que baixa dels pririneus.

L'Òscar està una mica tocat de l'espatlla, així que, sóc jo la que escull les línies. Ens perdem pel Taz, on escalfem a unes boniques regletes, i matitzem una durilla trave del costat.

Cap a les dues, ens traslladem a la placeta del Help Jesus revient per dinar una mica. L'Òscar se'l mira atentament, sé que li té mooooltes ganes. Veig que posa un matalàs sota la línia i agafa el magnesi. "Leti, vull provar una cosa, ok?" I sense adonar-me, ja el tinc sortint del bloc, gràcies a una regleta lateral que li va flashejar en Met. De conya! Un bon encadenament, sí senyor.

Satisfets, baixem fins el meu 6b+. El provo unes quantes vegades fins que me n'adono que, de moment, encara em queda massa lluny. Un projecte en majúscules per la temporada vivent!

Abandonem els blocs coneguts i tornem enrere, on descobrim noves línies i racons molt bonics i solitaris, ideals per fer-hi un vivac. Ostres, potser no s'acaba aquí la temporada...
I seguim escalant i acumulant projectes, fins que recordem que a 3/4 de nou comença la final de la Champions. Ho recollim tot i baixem cap el cotxe.

"Tornarem?" li pregunto a l'Òscar mirant enrere, "potser tornen a baixar les temperatures..." L'Òscar somriu i em contesta: "potser sí, i aquesta vegada amb els sacs de dormir..." I en silenci, abandonem Targasonne, desitjat que aquella nit, tot es tenyeixi de blaugrana...

DON'T STOP!

2011-05-22T00:41:00.000-07:00

Desprès d'una setmana de resina bastant intensa, on la meva inseparable companya d'entreno i jo ens hem divertit solucionant els milers de blocs que l'Uri ha creat a la Farinera, i desprès d'un divendres d'escalada tranquil.la amb en Met i l'Aleix, decidim passar la tarda del dissabte a Savassona.

Fa calor, però dins el bosc s'hi està força bé. Decidim escalfar al Gollum, on encadeno totes les línies amb certa facilitat. M'hi trobo bé, còmode, molt motivada. I quan la ment està oberta i tranquil.la, els moviments flueixen i tot surt com un desitja.
Desprès de deixar totes les línies encadenades al Gollum (excepte aquell horrible 6a+ de la cantonada!) ens dirigim a l'Òpera, on jo encadeno la línia del mateix nom, i l'Òscar es lia amb la Trave de 7a.

I així acabem el dia, provant línies noves i portejant al Guillem, que per un dia, abandona els dinosaures i els gormiti, per escalar una i altre vegada, un "bloquillu" que va trobar per allà.
DON'T STOP...

I QUINZE ANYS DESPRÉS...SAVASSONA

2011-05-14T11:20:00.000-07:00

Què pot sortir d'aquesta suma de factors? Savassona + dos bloqueres amb ganes de deixar-s'hi les pells + moltes coses per explicar-se + molt bon rotllo = una jornada fanàtica i fantàstica per repetir.

Hem encadenat línies boniques, hem dinat sota l'amenaça de la tormenta, hem gaudit l'una de l'altre com si realment no haguessin passat 15 anys, i ens hem promés, tot prenent un café, que això és l'inici d'una llarga vida vertical...

"EN BUSCA DEL PROYECTO PERDIDO..."

2011-04-30T13:40:00.000-07:00

Desprès d'encadenar el 6b del Dieux Païens, i encara amb la satisfacció que et regala una línia molt lluitada, he pujat a Targa amb un sol pensament; trobar algun projecte que em faci suar de valent, una línia que m'obsessioni, que hagi de solucionar pas a pas, sessió rere sessió. Així que, ignorant la previsió de temps, i els núvols amenaçadors que tapaven la Cerdanya, hem passejat fins el sector Taz, on ens ha sorprès la quantitat de línies escampades pel bosc.

Desprès d'escalfar en un 6a bastant facilet, m'he topat de cara amb un d'aquells blocs que agraden tan sols veure'l; tres metres de passos dinàmics i "cantus". El mezcladore. L'Òscar se'l treu al primer pegue, i jo el provo. M'agrada. Soluciono el primer dinàmic, però desisteixo al provar vàries vegades el segon. Buf! he trobat un nou projecte.

El meu primer projecte...

Dinem acompanyats d'una miqueta de pluja, ens deixem, literalment les pells a A portée de nains, l'Òscar li fa uns quants pegues a l' Aquarium envolé, i busquem refugi a una cova perquè sembla que arriba la tormenta.

Òscar a Aquarium envolé

Allà ens trobem amb un 6b+ molt guapu; cantus, desplom i sortida facileta. L'única pega, l'entrada. El faig dreta sense gaires problemes, i el provo sentada. M'agafo a la primera regleta però el següent pas em queda moooolt lluny. Vaja, "a falta de uno, me llevo dos..." Un altre línia que em faig projecte.

Al pas clau del meu segon projecte...

I amb ganes ja de tornar-hi, deixem Targa sota l'amenaça d'una bona tormenta...

PRIMAVERA'S SESSION

2011-04-17T12:46:00.000-07:00

Hi ha dies en què tot surt del revès, t'entrebanques una i altre vegada amb les mateixes línies, i no hi ha manera de motivar-te o sentirte amb prous forçes per encadenar els teus projectes. Quan no s'escapa un peu, s'escapa una mà, o el mètode o seqüència no va bé però ets incapaç de veure'n cap d'altre.

Ara bé, tambè hi ha dies en què el sol brilla damunt teu, però amb una temperatura suau, dies en què el teu cos treballa com una màquina d'engranatge. Dies en què no busques projectes conrets, simplement voles i vas trobant línies que potser un altre dia ni te les miraries, però el teu "estat de gràcia" i la teva motivació t'empenyen fent petites escletxes de llum en els "impossibles", i que per petites que siguin són suficients per saber que el nou projecte, avui, deixarà de ser-ho!

I ahir va ser un d'aquests dies....

Òscar.

boulder a targasonne from oscar iglesias on Vimeo.

MALNIU: POTENCIAL INFINIT!

2011-04-10T07:41:00.000-07:00

Pujada brutal de les temperatures, que ens fan plantejar l'equació! Sense ser grans matemàtics, la cosa va quedar així: temperatures +altes X +altitud X +fanatisme pels núvols=Malniu.
No ens cansarem de pujar-hi, i no deixarà de sorpendre'ns el seu potencial, les seves vistes, i la qualitat del seu granit! "Kaos "de pedra per tot arreu, miris on miris.

En anteriors visites hem netejat i escalat pels voltans del refu, pero aquest cop hem decidit fer una mica de treking i arribar al llac de Malniu, situat a 30minuts del refu.

Un cop al llac, hem instal.lat el nostre camp base, i hem començat a triar els blocs que més ens han atret visualment. Així que, netejar ,arreglar alguna caiguda, i finalment, escalar. I quan ens n'hem adonat, ja havíem passat el dia, així que, desfer el camí, i buscar data en el calendari per tornar-hi.

Malniu boulderig from oscar iglesias on Vimeo.

NANOOK

2011-03-21T14:21:00.000-07:00

Aquest és en Nanook, i a partir d'ara, formarà part de la familia "Clecas"!

"FATHER'S DAY" A TARGASONNE

2011-03-20T23:47:00.000-07:00

Un altre dissabte a Targa; solet, poca gent i moltes ganes de roca. Per la meva part, escullo línies que normalment no se'm donen bé: plaques fines i altetes, per intentar anar entrenant tant el "cocu" com la confiança en els peus (dos dels meus punts febles), i deixo vist per sentència, el meu estimadíssim 6b+ del Deux Païens. La clau: arribar amb els braços ben frescos i llestos! segur que el pròxim dia, per fi, me l'enduc a casa.

I com que ni en Guillem ni jo li vam fer cap detallet pel dia del pare, l'Òscar s'auto-regala uns quants encadenaments que tenia pendents: Katalan Psycho, Big Mac o Love cold, entre d'altres.

I aquí us deixo un vídeo d'alguns d'aquests blocs. Enhorabona "padrazo"!

Boulder a Targasonne from oscar iglesias on Vimeo.

UN "SUBE Y BAJA" EN MOLT BONA COMPANYIA

2011-03-05T23:56:00.001-08:00

Amb la motivació pels núvols desprès del viatge a Albarracín, decidim que dissabte, tornem a Targasonne. El temps no "pinta" gaire bé, però ens arrisquem. Quedem ben d'horeta amb els nostres "vells amics de roca", en Roger i la Carme, i enfilem cap a la Cerdanya. El paissatge transmet fred, les muntanyes, nevades, transformen el paissatge. Però sembla que les ganes de passar un bon dia, entre blocs i records, no les pot fer marxar el vent.
Desprès d'esmorzar a la Molina, arribem a Targa. Hi ha pocs cotxes, i és que la neu dels últims dies, sembla haver espantat a la multitud que normalment es congrega al voltant del caos de granit.

Escalfem amb una mica de solet, i seguim visitant blocs, alguns d'ells "tres estrelles". Jo i la Carme ens barallem (jo per tercera vegada) amb un 6b+ súper-explosiu del sector Deux Paiens, quedant-nos les dues, a un pas de la sortida, i en Roger i l'Òscar amb "Catalan Psycho" bloc que s'endur en Roger per la seva versió més complicada!

La llum comença a baixar, i el fred s'intensifica, i decidim "morir" al sector Taz, fent una bonica fisura...

I per no pedre el costum, baixem al llac de Puigcerdà a "atipar" als seus cignes, i ens perdem pels seus carrers, buscant un lloc calent per fer un cafè.

I ara, des de l'escalfor de casa, no puc deixar de somriure, al pensar que la primera vegada que vaig "tocar" el granit de targasonne, va ser precisament amb en Roger, ara fa molts anys, envoltats de neu i amb una tenda a l'esquena. Tan sols espero que sortides com aquesta, es tornin a repetir més sovint...

VIDEO D'ALBARRACIN

2011-02-28T01:31:00.000-08:00

I com us havíem promès, aquí us deixem el video:

Boulder a Albarracin from oscar iglesias on Vimeo.

ALBARRACÍN

2011-02-27T23:23:00.000-08:00

Desprès de moltes setmanes sense tocar roca, ens agafem quatre dies de festa i marxem a Albarracín, destí que feia molt de temps que desitjàvem visitar.

Algunes imatges del sector Techo Don Pepo:

La crònica podria ser llarguíssima; ja que podríem parlar de les "tapicas" del Roso, del silenci embriagador del Pinar de Rodeno, de l'excursioneta per veure les pintures rupestres, dels deliciosos plats combinats tot veient el Mallorca-Barça al Mesón El Gallo, i de les fanàtiques línies dels dos sectors que hem visitat (Techo Don Pepo i Parking). Però ens limitarem a dir que Albarracín ens ha encantat, que hi tornarem segur, i que esperem que sigui ben aviat.

Imatges del sector Parking:

Tambè volem aprofitar aquest espai, per felicitar l'excel.lent treball de la ESA, i denunciar que encara hi ha gossos deslligats, brossa pels sectors i cotxes aparcats fora dels llocs habilitats. Tambè dir, però, que no tota la culpa és del col.lectiu escalador, sinò tambè, dels "turistas de a pie" que visiten la Sierra de Albarracín.

Molt aviat, el video d'alguns dels pegues i encadenaments d'aquest viatge fanàtic a Albarracín.

APOFISIS

2011-01-22T12:19:00.000-08:00

Moltes vegades, quan anem a fer boulder, vaig pensant: "encadenaré això?" "encadenaré allò?", matitzo mentalment les línies i intento veura'm fent els passos. És una preparació mental per l'activitat física que esdevindrà, i a vegades, intueixo els boulders que se'm donaran bé d'aquesta manera. I així doncs, quan avui a la Comarca, la Leti matitzava Apofisis, he intuït que avui no l'encadenaria, però es veu que ella té la seva propia preparació mental (la qual desconeixo) i desprès de lluitar-lo com una "jabata" ha sortit per dalt!

Un projecte que deixa de ser-ho, una línia desitjada, i per fi encadenada! I com que la meva preparació, avui, no m'ha funcionat en el meu projecte, m'he hagut de conformar amb la repetició d' Ayurveda, on hem coincidit amb el team koko-guagua, que ens han fet passar una bona estona!

ON ÉS EN WALLY?

SAVASSONA

2011-01-15T12:55:00.001-08:00

Un canvi de plans d'última hora fa que canviem Targa per Sava, on passem el dia provant línies que no havíem fet mai, i matitzant projectes que esperem realitzar algun dia. Hem escalat i hem gaudit d'un dia quasi primaveral, sense presses ni objectius definits, això sí, fugint de les multituts que s'aglomeraven al voltant d'alguns blocs.

quin bouwet!

provant una trave del "Platillu"

escalfant al "Tam-Tam"

TOT ÉS QÜESTIÓ DE MOTIVACIÓ...

2011-01-07T04:57:00.000-08:00

Càmara en mà i crash-pad a l'esquena, abandono el cotxe fora del fang, i m'endinso al bosc. Tinc un destí concret; una bauma que vam trobar per casualitat dins el bosc no fa gaires setmanes. Vull fer-li fotos, i comprovar les seves possibilitats (la qualitat de la roca, la sortida, etc.).

diferents perspectives de la bauma

Desprès, vull tornar a aquella paret equipada i escalar una mica; és dissabte, i el meu cos no entén que, per qüestions laborals, avui no és jornada bloquera! L'última vegada que hi vam anar, vaig visualitzar una trave una mica "durilla", la netejaré i la provaré un altre cop (tan sols em falta solucionar els dos últims passos).

oummm....

I desprès d'escalar una miqueta, vull seguir indagant pel bosc. Fa bona temperatura, el silenci és realment motivador, i el Buster sembla que voler fer-me companyia durant tota la tarda (sor-prenentment, no es separa ni un segon de mi.)

Estudio la bauma, em trec el "mono" a la trave Merlí, i segueixo passejant. Trobo algunes "parets" prometedores, i d'altres que no auguren bones escaladas, però la motivació creix a mesura que vaig pensant en nous blocs per escalar, noves línies a les que batejar, jornades senceres dins aquell bosc de silenci...Tot és un caos de berdisses, molsa i fang; caldrà netejar molt per poder escalar, però la feina no m'espanta; al menys aquesta!

Quan tot s'ha tenyit de capvespre, tiro cap el cotxe guiada pel picarol del Buster, l'únic so que trenca el silenci del bosc...

EL PRIMER "TARGA" DE L'ANY

2011-01-01T13:43:00.000-08:00

Sona el despertador. Són les 7:20. Encara amb els canapés i les gambes sortint-me per les orelles, em llevo i començo a preparar les coses. Poc abans de les nou, sortim d'Olost. El destí; Targasonne. Quina bona manera de començar l'any!

Feliç desprès de recuperar el Baster d'una de les seves "fugides" habituals...

El cotxe marca tres graus. Fa boira i humitat. Creuem els dits. De mica en mica, i a mesura que arribem al nostre destí, els núvols es van trencant i, a través de la finestra del cotxe, començo a notar la recomfortant escalfor del sol.
Arribem a Targa. Tan sols silenci. De moment, tot Targasonne és per a nosaltres; quin luxe! Escalfem al sector Carrière, on ens sobta trobar línies tan boniques, com per exemple, una estètica fisura de tres metres, que, personalment, em va encantar.

Intentant entrar en calor...

Desprès de voltar una mica (a vegades es fa difícil orientar-se pel caos de bloc tot i tenir la "guia") ens aturem al sector Taz, plagat de blocs de considerable alçada, amb línies ben diverses.

Òscar a la travesia Fuir les goules

Òscar encadenant Devoreur de lumière

Quan tornem al cotxe, el sol és ja, història; un cercle llunyà i rosat que s'enfonsa a l'horitzó. Comença a baixar la temperatura. Però encara queda una cosa pendent: un passeig pel llac de Puigcerdà! "Lo prometido es deuda".
I aquí, entre ànacs i cignes que dormen sobre el glaç envoltats per una multitut que els hi tira llesques de pa, prenem un café ben calentó al Cau, on brindem perquè aquest any que se'ns presenta, sigui meravellós. En tots els sentits.

"AÑO NUEVO, AVENTURAS NUEVAS..."

2010-12-31T01:58:00.001-08:00

Sempre em fa il.lusió començar un nou any. Mai em faig cap propòsit, perquè això em generaria frustració en el cas de no poder cumplir tot allò que m'he proposat fer, però aquest any és diferent. I és diferent perquè tan sols em proposo seguir així. Simplement seguir disfrutant de la vida de la manera que a mi m'agrada. I aquesta és la meva idea de felicitat.
Aquest any hem escalat com mai, hem conegut noves escoles, hem encadenat antics projectes, n'hem acumulat de nous, hem vist com el "petit" de la casa gaudeix dels dies sencers a la muntanya, i hem comprat una "furgo" per anar més enllà...per buscar noves "aventures" a nous llocs, simplement pel plaer que això ens dóna, pel regust a felicitat que ens deixa un cop arribem a casa i tornem al món real. Recordo la setmana santa passada a Cavallers, i aquella nevada tot just arribar al càmping de Taüll, o el cap de setmana plujós a Orlú, o les fantàstiques jornades a Malniu solta l'ombra del Puigpedrós i acompanyats pels crits de les marmotes...

Setmana santa a Cavallers

Orlú i Malniu

Demà, dia 1 de gener de 2011, tornem a Targa. No sabem si farà molt fred, si podrem escalar, o si tan sols podrem fer el "turista" pel llac de Puigcerdà, però aquí, ha sigut on hem passat les millors jornades de bloc d'aquest 2010, i ens fa gràcia començar l'any d'aquesta manera...
Us desitjo a tots, un nou any genial; plè de muntanya, aventures, encadenaments i felicitat.
Sincerament, Leticia.

ALS REIS DE L'ORIENT...

2010-12-06T08:42:00.000-08:00

Primer plà de la fisura "Matanza do porco"

Estimats Reis de l'Orient: aquest any hem sigut molt bons, i per això, ens agradaria que ens portessiu moltes joguines plenes de projectes. Ja sabeu: plaques tècniques, "cantus" bons, regletes, romus infernals i desploms. Prometem respatllar-los, netejar-los, i compartir-los amb els nostres amics!
Atentament: Els clecas.

Leti matitzant els passos centrals de la trave "Merlí"

Un servidor provant els primers passos de la segona via

Leti a la fisura "Matanza do porco"

En Guillem fent de les seves

Solucionant la trave "Merlí"

"CAMINANTE, SON TUS HUELLAS, EL CAMINO Y NADA MÁS..."

2010-12-05T07:44:00.000-08:00

Blancor, silenci, fred.
El somriure d'un nen a l'enfonsar-se a la neu.
Amics que hi són sempre, recordant els vells temps.
Olor a café calent, a llenya, a refugi perdut en el temps.
Camins de records, petjades que es perden en l'horitzó.
Simplement ser feliç, perdut en un racó d'aquest món...

L'entrenyable família Salvans-Hansen

SAVASSONA

2010-11-29T01:39:00.000-08:00

Dissabte era la sortida a Sava del curs d'iniciació al búlder que s'ha realitzat a la Farinera. Com que l'Òscar treballava, i jo tenia moltíssimes ganes de tocar roca, m'hi vaig apuntar. Tot i les previsions de temperatures extremes, el dia es va despertar assolellat; fins i tot ens va permetre abandonar el plomes durant les hores centrals del dia!
El grupet que s'ha format arrel del curs, molt fanàtic (no podia ser d'un altre manera amb els dos monitors que tenen!) va estar escalant fins que les pells, les forces i el sol els va deixar. Van disfrutar, van encadenar i van reunir els seus primers projectes.

Foto cedides, molt amablement, pel Ferran

Per la meva part, vaig estar provant noves línies i vaig aconseguir encadenar, gràcies als ànims de les meves dos pòrters de luxe i la previa demostració d'en Ferran, la bonica Trave d'en Toti.
Molt bon rotllo, fanatisme, amistat i Savassona...Què més es pot demanar per un dissabte qualsevol de novembre?

Targa-sol

2010-11-15T00:17:00.000-08:00

Sempre amb la por que la neu caigui sobre la Cerdanya, i no poguem anar a Targa, dissabte, que donaven bon temps, vam decidir d'anar-hi. Veient la massificació d'escaladors que hi havia, i les altes temperatures, ens va quedar ben clar que no seria el dia idoni per encadenar els nostres projectes.

Leti encadenant "Kill them all"

Així doncs, vam anar escalant blocs que visualment ens cridaven l'atenció, intentant fugir de les aglomeracions! Desprès de fer la xarradeta amb en Crespo i companyia, que tambè voltaven per allà, decidim portar en Guillem, que per la seva paciencia s'ho mereix, al llac de Puigcerdà, on va poder esbargir-se d'allò més.

Un servidor encadenant "Insanity"

I diumenge trobada amb els amics a la Comarca, on entre riures i bon ambient, alguna sorpresa va caure...

UNA MICA DE COMARCA, NÒMADES I FESTETA...

2010-11-08T02:12:00.000-08:00

Aquests dies han passat força coses; el tan esperat retorn dels nòmades del seu periple al voltant del món amb el crash pad a l'esquena, el primer aniversari de la Farinera, o l'inici dels "dijous de roca", o per defecte, els "dijous de resina"; una pràctica que, esperem, doni els fruits desitjats...
Doncs dijous, el primer dia de molts, vam agafar els trastos, i vam anar fins la Comarca. L'Òscar tenia ganes de provar la línia monodedo y los siete romitos, i jo salsa roquera. Són les Quatre de la tarda. Fa sol. Tenim poca estona per escalar, però suficient per matitzar dos dels nostres projectes.
Pel que fa a mi, aconsegueixo pillar el forat salvador sense gaires pegues, però fallo cada cop a la sortida del bloc; bastant agònica segons el meu parer. Però crec que amb uns quants pegues més aconseguiré solucionar-la; al menys, ja arribo més lluny que l'última vegada que el vaig provar. I això, ja em satisfà. L'Òscar prova la seva línia, encadenant gran part dels passos. Tan sols li falta aguantar una de les portes claus.
Comença a marxar el sol, i amb ell, les pells. Recollim, i cap a casa.

Dissabte es celebrava el primer aniversari de la Farinera; l'Òscar treballa i en Guillem està malaltó, així que tan sols anirem a sopar a Can Janot.
A les cinc arribem a Savassona. Tot està en silenci. Fa boira i humitat. Caminem fins que sentim les veus dels nostres companys. I per fi, podem abraçar-nos amb els nòmades. Desprès de nou mesos. Com han canviat. Estan guapíssims, farcits de noves i increïbles experiències, que de mica en mica, aniran explicant...
Hi són els nòmades, però tambè tots els nostres amics; en Ferran i la Laia, l'Uri i la Susi, el Manya i la Clara, en Pekas i la Ruth, en Jordi Tona, en Crusats...Tots ells, amics d'escalades, d'entreno a la Farinera i de mil coses més. Genial!

A Can Janot, sopem com reis, i celebrem els primers 365 dies de la Farinera amb el súper pastís de la mare del Met...

TARGASONNE

2010-10-31T01:14:00.000-07:00

Aquest dissabte volíem tornar a Targa. Ens encanta, tant és l'estona de cotxe, la possibilitat que tot estigui moll, el fred... I per això, i per un grapat de coses més, ens llevem, ignorem la boira i la pluja que ha caigut durant la nit, i marxem. El destí: res en concret. Cap projecte en ment que ens obsessiona. Simplement escalar i escalar. I si s'escau, encadenar.
Fa fred. Uns 4 graus. Però com diu un bon amic meu: "temperatura de encadene!". Ens abriguem i baixem a l'Arche. Escalfem a un 6a+. De moment tot bé. Ens fiquem en un 6c de placa molt tècnic i estètic. Tot i l'alçada i les mini-regletes, m'hi sento còmode. L'Òscar se l'emporta i jo el deixo molt aprop...
Ens trobem amb una parella de Castellar del Vallés. Molt fanàtics tambè. Ell, en Pere, té moltes ganes d'encadenar l'Aliené, un 7a de romos bastant dur, i una línia que l'Òscar havia estat provant fa uns mesos i que havia deixat oblidada dins el seu "personal sac de projectes".
La proven. Els romus tenen bon tacte tot i la humitat. Matitzen, i l'Òscar se l'endur en tres pegues. PIM PAM! Ni s'ho pensava, ni la tenia en ment aquell matí. En Pere, segueix insistint, i mentre nosaltres seguim rodant pel sector, ell no la deixa en pau.

Ens acomiadem d'ells i seguim cap al sector Themis. Fa vent i fred. Busquem un racó arraserat per dinar, que al peque del grup ja li sona la panxa! I de sobte, ens trobem amb una línia que havia estat provant feia ja uns quants mesos. Un 6b+ de pocs passos però tots ells explosius. UAAAUUUU! me n'havia oblidat! I aquí el tinc, davant meu...desafiant-me en silenci. "T'atreveixes, o què?" semblava dir-me mentre devoraba l'entrapà sota la seva ombra.
Va, el provo. Buf! no recordava que la sortida era tant dura. Em col.loco, i em torno a col.locar i res. Però, com sempre, el meu company em diu un mètode que m'ajuda a aixecar el cul! Vinga...som-hi! M'aixeco sense gaire fe, pillo la presa lateral (quin mal!), col.loco peus i talons, uuuuoooo, pillo l'altre "regle", i torno a col.locar-me, i pillo l'altre, i l'altre...uuuoooo, matle final. Tranqui, Leti, ja saps fer mantles... je je! (com m'arribo a autoenganyar quan estic a punt d'encadenar). I surto! Síiiii!

Feliç, seguim endavant. L'Òscar encadena Harmonium (la versió fàcil, 6c+) i prova la trave Pacman.

El fred s'intensifica. Recollim i marxem. Fem una paradeta a la Molina. En Guillem vol fer-se fotos sota els peus dels dinosaures que hi ha al parc, i nosaltres ens morim per unes braves i unes birretes.

Tots satisfets, cap a celebrar la castanyada al costat de la llar de foc!

BALEINE & MORE

2010-10-24T11:00:00.000-07:00

Dissabte, com ve sent habitual (sempre que podem) cap a Targa que anem. Hi havia varis objectius en ment; per part meva , la Baleine 7a, i provar Katalan psycho 7c, i per part de la Leti, una línia que en l'última visita a Targa ja va estar provant i que és la fusió de dues línies (entrada per la Baleine i sortida per Le bal du plancton 6b+). I l'objectiu comú, com sempre, era escalar i passar-ho bé. Això de passar-ho bé segur que ningú va guanyar en Guillem, que no va parar en tot el dia, a munt i a vall!

Tornant al tema de l'escalada; tres pegues i la Baleine encadenada!La leti, com diria en Carles, es va posar el mono de feina i en dos pegues encadena, amb soltura i serenitat, la seva trave! Seguint la ruta marcada, al sector Dolmens repeteixo la línia número 41, el 7a que ja tenia encadenat, i en dos pegues, Traité de démonologie 7b.

Pel que fa a Katalan psycho, desprès de caure tres vegades a l'últim pas, queda pendent. La Leti, seguint en la seva línea, encadena al segon pegue Le baron du milieu, un 6a de mantle. Per finalitzar, fem una paradeta al Dieux païens, on la Leti encadena al flash la linea número 53 (6a) i jo encadeno Gang bang 6b; línia que deixa pendent la Leti.

Com que les pells i les energies estaven, ja sota mínims, marxem cap a casa, amb ganes de tornar-hi ben aviat.

COMARCA

2010-10-18T01:55:00.001-07:00

Tornem a la Comarca. Desprès de molts mesos, de conèixer noves escoles, de tornar a agafar la corda desprès de tants anys, de mil projectes al cap; tornem a la Comarca. Tornem a passejar pels seus boscos silenciosos vestits de tardor, a contenplar vies ja encadenades amb un somriure als llavis i blocs encara per fer amb la sensació de papellones a les panxa. Tornem a recordar; a recordar les bones estones passades amb els amics, les il.lusions a l'encadenar un projecte, o les frustracions davant una línia que se'ns resisteix una vegada més. Fins i tot en Guillem estava emomocionat; "hi haurà en Met?", "hi seran la Laia i en Ferran?"...
Vam escalar blocs que no havíem provat mai, i que ens van fer apretar el cul de valent. Nous projectes per la nova temporada que encetem.

I vam passejar per la zona alta, sota les inmenses parets que dominen tota la Comarca. I a cada bloc que ens trobàvem deiem: "ostres, aquest el vull provar!". Buf! quina feinada que tindrem. Però què seria l'escalada sense coses per encadenar? Sense aquelles línies que es neguen a ser conquerides? Un esport més...

ZAHIR 8b+/300

2010-10-16T13:24:00.001-07:00

La trilogia dels germans Pou, pels alps suïssos finalitza amb Zahir; una via de vuit llargs (6c, 8a+, 8b+, 7c, 7a+, 7b, 7b+, 6c) Desprès del desgast físic i mental, causat per les ascensions de SOLO PER VECHI GUIERRIERI i PANAROMA, els dos germans superen amb èxit aquest últim repte situat a Wendestock (Oberland Bernes).

Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 6 | Climbing Zahir from story.teller on Vimeo.

TARGASONNE

2010-10-11T03:21:00.001-07:00

Descartada l'opció del Roc de la Lluna per les previsions de pluja, vam decidir provar sort a Targasonne. La idea era carregar tots els trastos a la furgo, escalar tot el dissabte, fer-hi nit, i si els homes del temps s'equivocaven i no plovia, tornar a escalar el diumenge.
Allà ens hi trobem al Ferran i a la Laia, i en Manya i la Clara, que ja feia una estoneta que escalaven. Ens quedem amb ells i escalem al sector Dolmens.

Mentre els homes proven línies inhumanes, la Laia i jo ens fiquem en un 7a de regletes a provar sort. Solucionem algun pas, però el deixem per un altre ocasió, preferint escalar les línies més faciletes del costat.
Ens movem i en Ferran ens porta fins el bloc de La Baleine, on hi ha una línia del mateix nom (7a) que l'Òscar té moltes ganes de provar. Tot i l'estat febril, es queda molt a prop d'encadenar-la, igual que en Manya. La Laia i jo, fem un 6b+ del costat i una trave molt guapa, que la Laia soluciona en pocs pegues. M'agrada escalar amb ella, ja que n'aprenc molt en temes de tècnica i col.locació.
Cansats, baixem a un bloc proper, on en Ferran es queda a un pas de resoldre una bona fisura.
Ens acomiadem, berenem a la furgo i decidim anar baixant i dormir a mig camí; l'Òscar està fet pols i la tormenta no trigarà gaire a arribar.

Desprès d'un bon sopar envoltants de vaques i núvols amenaçadors, ens tanquem a la furgo minuts abans que comenci a ploure. Sota l'embriagadora música de la tormenta, dormim tota la nit fins que els voletaires es decideixen a envair tot el bosc...

PUJA I BAIXA!

2010-10-03T09:58:00.000-07:00

Òscar encadenant Elixir 6c

Com diu el títol d'aquest post: puja i baixa! Aquesta és una de les modalitats més utilitzada per nosaltres quan el nostre desti és Targasonne.Consisteix en llevar-se d'hora, pujar a Targa fent servir totes les draceres possibles, parant previament a esmorçar a la molina es clar, donar-ho tot a cada bloc, dinar amb una "esgarrapada", o no dinar, seguir donant-ho tot fins les 7 de la tarda, que més o menys és l'hora que els nostres cossos ja no poden més. Recollir els "trapaos" i baixar trinxats cap a casa.

Aquest seria el concepte de puja i baixa, pero tot això amb un nen petit canvia una mica. L'hora de marxar ja no és la que tu voldries, les parades o pauses per menjar, veure, etc. són més i més llargues, i tot sovint els xantatges o rabietes de les petites feres condicionen l'anar i venir d'un bloc a l'altre. Això sí, la sensació de cansanci quan arribes a casa tambè pot ser més intensa! Aquest dissabte tot això, i més, al sector 3 grasses.

ROC DE LA LLUNA

2010-09-20T11:45:00.000-07:00

Les pluges dels últims dies, ens han privat, aquest cap de setmana, fer ús dels crash pads; excusa perfecte per tornar a retrobar-nos amb la corda. Així doncs, ens vam decidir per l'escola Roc de la lluna situada al Berguedà, concretament, entre la Pobla de l'illet i Guardiola de berguedà. Una escola que de moment , consta de tres sectors: Joc de pilota, que té un total de dinou vies d'entre V i 7b+, La moreneta, que consta de tres vies, on la primera d'elles és una via de tres llargs (primer 4, segon 6b, i l'últim 6b) l'altre un 6c, i l'última un 7b+, i el sector Flor de neu, amb setze vies que van de 6a+ a 8a. Aquest últim va ser el sector que vam visitar.

Algunes de les seves vies estaven molles per les pluges , així que no vam poder escalar totes les vies que volíem, però tot i així vam fer-ne tres de bastant guapes: Regal de reis, Kamikase, i Moc de Pop. A més, en Guillem, va aprofitar per familiaritzar-se amb l'escaladada esportiva, penjant-se de la corda i jugant amb l'arnés.

I aquest ha sigut el nostre retorn a la corda, en aquest magnífic bosc del Berguedà on l'adrenalina i l'àcid làctic van fer acte de presència a parts iguals.

CASTELL DE PEDRES

2010-09-12T11:34:00.000-07:00

Dissabte anem a Cardona per fer una visita a la família. En sóc fill, i com a tal, quan era petit jugava pels seus boscos i rodalies; a saltar per les pedres, on hi feia tambè els meus amagatalls o cabanes. Ara però, tot això ha canviat: han passat els anys, i tots aquests records queden lluny. Però mai seré massa gran per tornar a jugar amb les seves pedres, o millor dit:blocs! Us en deixem una mostra del que pot ser un futur sector de boulder.

Diumenge visitem Cim d'àligues; un centre de vol de rapinyaires que captiva en Guillem. Des d' allà mateix, es veu tot una lleixa de pedre que no sé si està o no equipada. Si algu ho sap, tinc curiositat per saber-ho!

MONTSENY A LA FRESCA

2010-09-04T10:48:00.000-07:00

Avui, la ideia que teníem, era buscar una mica la fresca per poder rodar una mica; ja som a finals d'estiu i no trigarem gaire a començar la temporada. Hem de fer una mica de "puesta a punto". El Montseny no queda molt lluny de casa, així que, ens hi hem arrivat!

Leti escalfant...

Hem passat el dia, fent blocs que ja havíem fet, i d'altres que encara no. Jo he aprofitat per "fotre-li" uns pegues a la Tumbona, però encara queda lluny, tot i que en un parell de pegues he aconseguit parar-me al romo. La veritat es que em falta un "petitsuis", o guanyar una mica de bloqueig amb la mà dreta que serà més fàcil.

Apretant a la "Tumbona".

Avui, la Leti, haurà de tirar de "Climb on"...

Per acabar el dia, hem anat a berenar a Viladrau, que per cert, està de festa major. I així hem passat el dia, entre 16 i 18 graus. Tot un luxe!

Un espectador silenciós...

I aquí tenim a la resta dels "Clecas".

MALNIU

2010-08-21T08:28:00.000-07:00

Les nostres vacances a Malniu ja han acabat. Tornem a la "normalitat", recordant les bones estones passades al voltant de les barbacoes, sota els blocs o simplement amb una bona tassa de llet calenta desprès de la tormenta.
Malniu ens agrada. Ens agrada per la bellesa dels seus paissatges, pels milions de blocs que omplen les muntanyes i per la multitud de rutes que s'hi poden fer. Però per altre banda, s'ha convertit en un indret recreatiu on la gent es limita a embrutar la natura i a corrompre el seu silenci. Però ja se sap, allà on hi arriba l'home amb certa facilitat, res torna a ser igual...

Abans de la tormenta...

Pel que fa al bloc, vam anar a escalar amb en "Puig", un treballador del refugi, que ens va ensenyar blocs que encara no havíem vist mai, i amb el qui vam passar una bona estona.

Tito i Òscar al sector del prat

Una servidora a "mata rucs"

I això és tot; unes bones vacances, amb bona gent, bons blocs i molts records.

DE RUTA PER LA CINGLERA DE L'AVENC DE TAVERTET

2010-08-16T14:13:00.000-07:00

Aquesta setmana hem estat de ruta per la cinglera de Tavertet, un paissatge ric en moltes coses; en fòssils, en panoràmiques espectaculars i en fauna.

Una manera diferent de gaudir de la natura, sense matalassos ni magnesi pel mig, però amb la vista posada als innumerables blocs que s'aixequen a una i altre banda de l'avenc.

PEDRAFORCA

2010-08-09T01:06:00.001-07:00

Una de les sortides d'aquest estiu, mentre esperem que arribi el dia de marxar cap a Malniu, ha sigut el Pedraforca; una de les muntanyes més carismàtiques de catalunya, i per mi, un dels cims més satisfactoris que he fet.
Però aquest cop, vam deixar les xiruques a casa, i vam fer una excursió pels voltants del Pedraforca, fugint de la gent que es reuneix al voltant del refugi Lluis Estasen i que trenca la quietud del paissatge.
Qui sap, potser algun dia, farem cim amb en Guillem...

REFORMES A LA FARINERA...

2010-08-04T05:45:00.000-07:00

Restauración del Boulder La Farinera from Boulder La Farinera on Vimeo.

Han sigut quatre dies de molta feina; treure les preses, deixar-les com noves, pintar els plafons malmesos per la goma dels gats, col.locar novament les preses...
En fi, que una imatge val més que mil paraules, i per això pengem el video que ha realitzat en Ferran, i que demostra a la perfecció, que la feina ben feta no té fronteres. I ara, a disfrutar de la sala!

P.D: Que vagi genial per EEUU parelleta!

SOTA L'OMBRA DEL PUIGPEDRÓS...

2010-07-19T04:56:00.000-07:00

El despertador comença a sonar. Són les 5:40. Ens llevem, agafem els "trastos" i marxem cap a Malniu, on en Kueka, l'Alba, en Marc i la Xinita, preparen un esmorzar de luxe: torradetes, formatge, café... qui ho diria que estem a 2158 metres d'alçada al mig del no res. Tot el que es veu des del refugi és espectacular: pics que es perden entre els núvols, verdor, llacs inmensos i un caos de bloc per descubrir.
Esmorzem i escalfem en uns bons blocs que hi ha dins la zona d'acampada. Em sento bé; escalo segura, amb motivació i a vista. La companyia és molt fanàtica i agradable. El dia promet.

Kueka escalfant...

En Kueka ens guia fins al prat, on provem unes quantes línies que ens fan suar de valent. Fugint del sol, ens dirigim al bosc, on seguim escalant, fent un bon bermut i fins i tot pescant una petita truita amb un tros de pa i la gorra del Guillem.

En "Benítez"...

Desprès de dinar, seguim buscant l'ombra, i la trobem entre els arbres, on escalem una serie de línies genials; tècniques, amb moviments guapíssims i com diu en Kueka, veritables joies de Malniu.

En Guillem pescant...

Acabem la jornada sota els núvols que comencen a tapar la vall; rient, bebent unes birretes i, en definitiva, gaudint d'un diumenge de roca i bona gent.

L'Alba i jo apretant...

ORLU

2010-07-12T14:13:00.000-07:00

Un plan perfecte era el que teníem, sí senyor: arribar a Targasonne dissabte a la tarda, intal.lar-nos al càmping, al vespre fer boulder al sector proue aprofitant la baixada de temperatures, diumenge al matí anar a Orlu tot el dia, i dilluns al matí fer boulder al sector chapeau fins al mig dia i cap a casa!Fanàtic oi? Donc s aquest va ser el pla de Murphi...Al cap de poc d'arribar al càmping; diluvi amb pedregada del tamany d'olives, i no exagero! D'entrada quedava clar que fer bloc al vespre "nasty de plasty"!

Al matí següent ens va tocar auto-enganyar-nos: "Orlu queda a una altre vall, i segur que allà no ha plogut, a més, aquestes tempestes son molt locals, etc." Però com deia en Palomino...Mentiraaaaaaaaaaa!!! A Orlu tambè havia caigut un bon xàfec! Així que en comptes de fer o probar tot allò que teníem en ment, ens vam limitar a fer o provar tot el que vam trobar eixut. En algun cas podíem fer tota la linia exeptuant les sortides, que, normalment eren molles.

Leti encadenant un 6a del bloc Table des loups i Òscar escalant sobre una curiosa estructura
de troncs

De totes maneres he de dir que és una zona de bloc molt recomanable, i crida l'atenció la seva estructuració a manera de grans plaçes formades pels blocs. Tambè pots gaudir de grans , i atractius tsunamis!

Òscar encadenant una línia del bloc Kheops

Bé, però com us deia, en Murphi encara no estaba cansat de donar pel cul, i a mitja tarda la va tornar a liar parda! Així que cap a Targa, i per acabar-ho d'arreglar, va continuar plovent fins al vespre, assegurant-se així, que a l'endemà al matí estigués tot xop! Però que hi farem, a part de tot això, bon ambient, bona temperatura, i ja coneixem una altre escola!

SOTA UN SOL ABRASSADOR

2010-06-26T10:50:00.001-07:00

Hem passat el dia a Savassona sota un sol abrassador. Un sol que aviat, ha fet veure a la Leti que avui no era el millor dia per endur-se un dels seus projectes. Un sol que feia els 6a molt durs, els 6b inhumans, els 6c impractiables, i els 7a ni te'ls podies mirar.
Això sí, un dia que hem pogut gaudir d'una Savassona tranquil.la, solitària, i sorprenentment silenciosa.
Haurem de començar a pensar en zones més fresques...

EN BUSCA DE LA PIEDRA PERDIDA...

2010-06-19T13:27:00.000-07:00

Degut a les últimes pluges, ben poca cosa es podia fer avui. Aplacem la sortida a Targa per la setmana vinent, i marxem a buscar "pedra" pel lluçanès. I alguna cosa hem trobat; y para muestra un botón...

El lloc és fresc, tranquil i molt proper a casa. Què més es pot demanar? Bé, que pari de ploure i que el sol aixugui la pedra! :-)
Per acabar el dia, hem pujat fins el castell de Lluçà (s.X), on el Guillem ha entés, per fi, que ja no existeixen ni cavallers i princeses...

+ Targa - pell

2010-05-29T14:49:00.000-07:00

Tot i el "palu" del viatge, avui cap a Targa un altre cop. I de ben segur que en breu hi tornem, perquè un cop in situ, se'ns passen tots els mals. O millor dit, els canviem per uns d'altres. Però ja se sap; "sarna con gusto..."
Avui no posaré els noms de totes les línies encadenades perquè, la veritat, és que hem visitat tres sectors (Arché, Thémis i Table) i ara mateix ni recordo la quantitat de línies que hem fet. I és més, moltes de les que hem fet, no tenen ni nom, són tan sols números. Destacaré, però, un 6c de fisura del sector Arché, pel seu valor estètic.

Això sí, no apte per a cardíacs! Sis metres amb dos Crash-pads, i això ha fet que una parella de francesos que passava per allà, omplissin els forats amb els seus matalassos. Un dels molts motius que ens fa "estimar" aquest esport, és precisament això, la comunió que s'estableix entre els escaladors que vas trobant pel camí.

Òscar a un 6c del sector Thémis

En fi, un altre dia de búlder en família. Crec que no es pot demanar res millor.

Leti apretant a muerte

LLUÇANÈS

2010-05-24T07:05:00.000-07:00

Aquest cap de setmana em tocava treballar, i aixó és sinònim de no poder escalar. Però ja que els dies s'allarguen, vam aprofitar la tarda de diumenge, per escapar-nos al Lluçanès. Tenia en ment provar Apache; línia encadenada pel Met setmanes abans de marxar a donar la volta al món.
Tot i que ahir no era el millor dia per provar-la, degut al cansanci, li vaig fer alguns pegues, deixant-la a punt pel pròxim dia.

La Leti va aprofitar la tarda, visualitzant una nova línia al mateix bloc, que ja va començar a matitzar.
Vam acabar la tranquil.la tarda de diumenge, passejant pels voltants.

I aquí us deixem, amb un video del passat dissabte a Targasonne:

Reve errance 7a+ from oscar iglesias on Vimeo.

QUI NO S'ARRISCA NO TRISCA!

2010-05-16T06:02:00.000-07:00

Degut a les generoses pluges que han netejat l'arenisca de casa nostre, el destí (tot i i la previsió del temps), no podia ser un altre que Targasonne.El dia va transcòrrer entre fred intens, flocs de neu i, de tant en tant, un sol tímit que no destacava per escalfar gaire l'ambient (o al menys, no més de 3 gaus positius!)
Però bé, tot i que escalfar costava bastant, vam fer bastantes línies d'entre 6a+ i 6b+ al sector Thémis. Com per exemple: Beauty phal, Orangine, RDV pour un ange, etc. Alguna d'elles força alta, i per això, he de felicitar la Leti per lo tranquil.la i efectiva que escalava!

Leti escalfant a orangine

Jo volia provar Harmonium 7b+, i tot i que vaig resoldre gran part de la línia, quedarà per un altre dia.

Al sector de l' Arche ,vaig caure dos cops a la part de dalt de L'aliéné 7a+; tela quins romos! La línia que si que no em va donar gaire feina (la vaig resoldre en tan sols 3 pegues) va ser Rêve-errance 7a+.

Cansats, glaçats i contents, vam marxar cap a casa amb ganes de tornar-hi ben aviat!

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

2010-05-12T00:39:00.000-07:00

Sis de la tarda. Cel amenaçador, bona temperatura, i fanatisme. Tenim poc temps. Ens mirem de reüll i corrents, carreguem els trastos al cotxe i fugim cap a l'escola més propera a casa. Allà hi tenim forces coses pendents. L'Òscar la proa Good moorning Albacete i jo, la xinxeta Sexy bunny. Així que, sense perdre temps, aparquem el cotxe i caminem fins els blocs.
Decideixo passar d'escalfar i començar a fotra-li pegues al meu projecte. L'última vegada, vaig aconseguir solucionar l'entrada (molt explosiva), però com és costum, vaig caure centenar de vegades al mantel final. Però ahir dimarts estava confiada. Què collons, tan sols he d'aplicar la "tècnica-mantel" i apretar el cul.

Un pegue. Perfecte. Soluciono l'entrada sense dificultats i caic a la sortida. Decideixo provar el mantel. I em surt sense problemes.
"Sucu" magnesi i li foto. Confiada. I l'encadeno sense esforç. Una vegada dalt del bloc em paro a pensar. No és tan complicat, tan sols és qüestió de confiança.

Desprès que el Guillem escalés un bloquet proper, amb magnesi inclòs, ens traslladem a la proa. L'Òscar no té molt clara la seqüència, però li fot uns quants pegues. Es tracta d'una proa estètica, de mans precàries i d'alçada considerable. Desprès de bastants intents, decideix deixar-la per un altre dia.

I així va acabar el nostre dimarts; entre pedres i tranquil.litat.

AL LORO!!!

2010-05-03T13:22:00.000-07:00

Si no para de ploure aviat, podrem fer psicobloc a Montserrat! I com que sembla que trigarem bastants dies, a poder fer entrades als blocs sobre les nostres sessions fanàtiques (si més no a catalunya) aprofito per fer aquesta entrada, que sempre pot servir-nos de consell.
Doncs com us deia, una de les normes bàsiques que sempre hauríem de tenir en compte, és que al netejar la caiguda d'un bloc nou, sovint hem de fer una mica de neteja forestal: tallar bardisses, arços, boixos, enretirar troncs, pedres etc.

Tenint en compte que això serà la futura "pista d'aterratge", cal que en la mesura del possible (i sempre respectant el medi forestal), evitem deixar soques o arrels en forma de punxa. Us deixo uns exemples del que pot passar en el millor dels casos. Cliqueu sobre les fotos, i ho veureu millor.

BOULDER A TOCAR DE CASA

2010-04-25T13:18:00.000-07:00

Les circumstàncies meteorològiques, i diversos compromisos familiars, van fer que el destí d'aquest cap de setmana fos el Lluçanès; escola molt tranquil.la i propera a casa. La idea era escalfar una mica al sector de Dalt i baixar a Gòliat, on em queda un projecte pendent (projecte que en Met va solucionar abans de marxar a donar la volta al món).
La Leti, va començar escalfant a una línia de The Brooken (bloc que vam obrir amb l'Aleix i la Irina), i decideix provar un bloc proper. En aquest bloc hi ha una línia bastant dura, que ja havia provat anteriorment i de la que no havia pogut ni solucionar l'entrada (molt explosiva).

Leti escalfant

Però desprès de les seves sessions a la Farinera, i sentint-se molt més forta que abans, no tan sols s'aixeca, sino que soluciona gran part de la línia, caient-se al mantel final.
Mentre ella lluitava en el seu projecte, vaig visitar un bloc que havíem netejat amb en Manya ja feia bastant temps. Es tracta d'una proa bastant gran, que encara no havia sigut "objecte d'estudi". Però desprès de mirar-me-la una estona, decideixo provar-la, ja que intueixo una línia bastant guapa. Desprès de fer-li uns quants pegues, i comprovar la duresa de la línia, la deixo per més endavant. Òscar en un nou projecte

Doncs res, més projectes pels dies en què es disposa de poc temps per escalar; aquesta és la sort de tenir una escola tan propera a casa...

RETROBAMENTS AL MONTSENY

2010-04-04T06:36:00.000-07:00

El Monteny va ser l'escenari que vam triar per retrovar-nos amb en Txetxu, que feia dies que no escalava. A més, venia acompanyat de l'Olau, entranyable personatge sant-cugatí! Ferran i Laia, acompanyats d'en Gullich, que previament havien fet d'anfitrions del duo de sant cugat, evidentment, tambè ens acompanyen. Així doncs, ens posem al dia xerrant de les nostres vides, i dels nòmades (amics comuns de tots), i així passa el dia.
Destacaré, pero, que la Leti tambè va aprofitar per retrobar-se amb el Pistatxu, que desprès d'uns quants pegues molt fanàtics, per fi se l'emporta a casa!

I jo, hem retrobo amb la linia de la tumbona que va per l'esquerre de l'Edmon, (mateix grau que aquesta). Linia que tambè, desprès de molts pegues, deixo "tachada".

Així doncs, els projectes personals que teníem tots dos, des de l'últim dia que vam escalar al Montseny, aquell cop amb en Met i en Domènec, han deixat ja de ser projectes!

LA SELVA SINIESTRA...

2010-04-02T13:48:00.000-07:00

Avui per matar la tarda, ens hem perdut pels boscos de Fussimanya. La Leti tenia en ment resoldre unes línies del triangle, però abans d'això, hem netejat un bloc que ens hem trobat al mig del bosc. PIM PAM; neteja i First Ascent al mateix temps! I en Ferran la segona. Properament ressenyes a Rotpunkt&holds.
Marxem cap al triangle, on les noies es calcen els gats i comencen a escalar. La Leti encadena en pocs pegues Al pan pan y al filo fino y de Fusi Experience.

Leti encadenant Al pan pan y al filo fino

Es queda però, a un pas de resoldre el mantel de Manuela's; línia que soluciona la Laia, desprès de dos dies d'encadenaments "comarquerus" (Salsa Roquera i Fisical). Enhorabona!

Laia provant la pilosa trave Flipando en solo

Jornada tranquil.la i de relax en previsió a la sessió al Montseny de demà.

CAVALLERS

2010-03-30T09:45:00.000-07:00

Seguint el pla que teníem per Setmana Santa, divendres marxem a Boí per escalar a Cavallers en companyia de Ferran, Laia, Oriol i Susi. Tot estava planificat: el destí, l'allotjament, el temps... però a vegades, per sort o per desgràcia, no tot surt com ho has planificat.

Per començar; una nevadeta poques hores desprès d'arribar a Taüll, l'aproximació/patejada per accedir a les diferents zones per cortesia dels sempre amables forestals, o la grata sorpresa d'encadenar quasi tots els blocs que em vaig proposar fer; un 6c, un 6c+, dos 7a i un 7a+ com a blocs més destacables.

La resta dels meus companys tambè es van endur un bon repertori de blocs, cada un d'ells inmersos en els seus propis projectes, com la Leti, que va tornar a barallar-se amb la xinxeta de cada any, i va deixar a punt uns quants blocs; excusa perfecte per tornar a Cavallers.

Pegues, encadenaments, "mistus", bon rotllo i fanatisme sota l'atenta mirada de les daines i els senglars.

retirada obligatoria...

TAMBIÉN TE PILLAS A LOS ROMOS EN PRIMAVERA...

2010-03-21T13:05:00.000-07:00

Ahir, vam rebre la primavera a Savassona. Feia caloreta, però la motivació estava pels núvols. Sobretot l'Òscar, que tot i haver-se aixecat a les cinc del matí per anar a treballar, tenia en ment encadenar Deborah Yemas. Sí o sí!

El astro que ilumina cada uno de mis pasos...

Desprès de veure com en Ferran segueix matitzant La puerta de la paz celestial (7c+), sempre un luxe veure'l escalar, escalfem i dinem tranquil.lament.

La família

Ens movem, llavors, fins el Gollum, on la Laia (que s'està recuperant a una velocitat increïble), soluciona amb molts pocs pegues dos traves de 6b. Tremoleu regletes, que la Laia ha tornat!

oh!!!! és ella, la més bella...

Per la meva part, encadeno Gollum Fisurer (6b). Per cert, Ferran, et pillo la teva foto que "me ha encantao"! Merci!!!

foto cortesia de Ferran Guerrero (vaya, que se la he cogido!)

Per fi l'Òscar es planta davant de Deborah Yemas (7a+). Es calça els gats, se la mira una miqueta, i al segon pegue l'encadena. Molto bene, bow!!!!!!! AH! tambè encadena Titanic (6b) al tercer pegue!

A eso habíamos venido; Òscar encadenant Deborah Yemas

En fi, un dia de bloc perfecte: Savassona, caloreta, encadenes, motivació...
Estem a punt per anar a Cavallers!

** La jornada va acabar a l'acollidor niuet de la Susi i l'Ori, menjant unes delicioses pizzes i pensant en Boí... Gràcies parelleta pel sopar!

TOT SACRIFICI, TÉ LA SEVA RECOMPENSA

2010-03-08T06:37:00.000-08:00

Una de les coses que més m'agrada del boulder, és que és un esport molt fanàtic; en tots els seus aspectes. És un esport capaç de fer, que gaudeixis dels encadenaments dels teus companys amb la mateixa intensitat que si fosin els teus propis. I així ha estat aquest cap de setmana! Desprès de varies sessions d'entreno a la Farinera, la meva companya (en tots els sentits de la paraula), ha vist recompensat el fruit del seu esforç, encadenant Rekerquitoliky 6c (sit). Línia que portava provant des de feia temps. Paral.lelament, el meu amic Ferran, tambè ha encadenat un dels que fins ara era un dels projectes més durs de la comarca: Nomadas (sit). Així que, aprofito des d'aqui per felicitar-los als dos!
Aqui us deixo el video de la Leti , per cortesia d'en Ferran.

Requerkitoliky 6c(sit) por Leti from ferran guerrero on Vimeo.

SAVASSONA

2010-03-06T13:56:00.001-08:00

Desprès dels dies de pluja, vent i mal temps, avui s'ha obert una clariana que, com no, havíem d'aprofitar. I cap a Sava que hem anat. En Ferran tenia un projecte en ment; una línia nova anomenada Estigma 7a+/7b (segons el meu punt de vista, una línia bastant dura, tot i que no l'he provada).
Escalfem al dau, provo Half past rom, que encara està molt lluny, i ens movem fins a Deborah yemas; línia que tenia en ment des de feia dies, i que aprofitant la proximitat amb Estigma, li foto uns quants pegues. En Ferran m'ensenya com va la línia, repetint-la unes quantes vegades sense cap mena de dificultat. Tot i que la tinc a punt, la deixo per un altre dia. En Ferran es lia amb el seu projecte. Desprès d'uns quants pegues, tambè la deixa per un altre dia.

Òscar provant Deborah yemas (7a+)

La Leti, mentrestant, encadena en dos pegues, un 6b+ que va per la dreta del tot de Deborah Yemas.
Leti encadenant un 6b+

Ferran provant Estigma (7a+/7b)

I aprofitant la motivació que aquest encadenament li dóna, ens movem cap a un dels seus projectes "savassonencs": Requerkitoliky (6c sit), que soluciona, seguint el mètode de la Laia, (que ja l'havia encadenat anteriorment) en tres o quatre pegues. I tenim video!
Sense treure's els peus de gat, trasllada el matalàs fins el bloc El Cup, on encadena la trave de 6a+.
L'entrenament a la Farinera comença a donar resultats! A seguir-se "machacant"!

Laia recuperant-se...

Acabem la jornada a la Madamme, línia duríssima, on en Ferran, li fot un parell de pegues boníssims caient al mantel de la sortida.
Jornada completa, desprès d'unes birres i d'uns entrepants a Can Janot.

HAMPI, HAMPI

2010-03-04T13:56:00.000-08:00

Demà, els tres nòmades volen cap a la India. En breu, a la Farinera, podrem veure la pel.lícula Pilgrimage, però mentrestant, us deixo aquest trailer de Hampi, on podreu veure moltes de les línies que els nostres companys escalaran.
Bona estada a la Índia i bon viatge...

Hampi trailer from Nicolas Mathieu on Vimeo.

PROJECTES

2010-03-02T01:57:00.000-08:00

Diumenge tornem a la Comarca; tothom hi té alguna cosa pendent. L'Òscar la línia monodedo y los siete romitos, Ferran nòmades (sit), Laia i jo Salsa roquera (sit)...
Allà ens hi trobem a la Cristina, en Kueka i en Roger Crespo. Ens calcem els gats i pim pam! L'Òscar es mou molt bé pel seu projecte; es queda bé en els romus i comença a veure-li més color. La Cristina, que tambè té pendent Salsa roquera, decideix provar sort sense pujar els peus. Poquet li falta per arribar al forat! Quina bowa! La Laia, que està una mica "pochita", s'autoobliga a treure's els gats i es dedica a fer fotos, en Ferran, en Kueka i en Crespo proven una nova línia, Buyeti Monster (sit), que en Ferran treu al primer pegue. Punto rojo!
Ferran i Kueka a buyeti monster (sit)...

I jo, per la meva part, segueixo buscant el "forat" desesperadament! En Ferran intenta cantar-me els passos (com a bon "entrenador" que és) sempre disposat a donar un cop de mà! Merci bow per la paciència!
Tinc clar, que la única manera d'encadenar el bloc, és pujant el peu al forat d'inici. I així ho faig. Cada cop "pillu" el forat, però em volen els peus i acabo tocant el matalàs. Desprès de mil intents, i de deixar-me pells i sang al bloc (perdoneu-me companys!!!) plego. Otro día serà!

desprès de deixar-me totes les pells a Salsa roquera (sit)...

Ens traslladem. Destí: l'altre bloc del camí. En Ferran prova nòmades (sit), línia duríssima. L'Òscar Computer love (sit) arribant cada cop més lluny. Bow ja la tens! En Crespo i en Kueka ho proven tot!

Òscar a Computer love (sit) i Crespo a nòmadesd (sit)

La Cristina, es torna a calçar els gats i prova una línia que la Laia i jo li cantem. Amb les pells fetes caldo, la deixa per un altre dia.

Cristina al bloc del camí...

I al Bar Rondes, donem per acabada la sessió de diumege a la Comarca.

I aquí us penjo una foto perquè observeu la duresa dels nostres entrenaments...

DE VUELTA A CASA...

2010-02-22T02:01:00.000-08:00

Desprès del fracàs del dia anterior, el fanatisme estava pels núvols.Volíem escalar sí o sí! Tot i les previsions de pluges... Però motivats al 100%, ens reunim amb en Ferran i la Laia a la Comarca.
Una vegada al sector, ens decidim pel "bloque del camino caído", on escalfem cómodament i ens liem amb Salsa roquera (sit), una línia molt guapa a base de romus i sortida agònica.

Oh!!!! qué bonica la meva Laieta!!!!!!!

Pim pam: un pegue la Laia i un pegue jo...i així, fins que els dits i les forces ens diuen prou! Ens ha costat trobar el mètode, però de mica en mica cada una intenta endur-se el bloc d'una manera diferent; Laia amb un peu dalt del bloc, i jo intentant aguantar la porta quan em volen els peus.
Em sorpren aguantar-me tan bé als romus, i m'encanta anar provant diferents mètodes veient el "meravellós" forat cada cop més aprop. Crec que la propera vegada, fresques, i amb el mètode ben clar, el podrem encadenar sense gaires pegues.
Per la seva part, l'Òscar torna a repetir salsa roquera (sit) i es lia amb la dura línia Monodedo y los siete romitos, que en Kueka, que junt amb la Cristina s'uneixen a la sessió dominguera, encadena sense gaire dificultats.

Kueka encadenant...

Mentrestant, en Ferran fa fotos, ens ensenya diferents mètodes d'encadenament, i pensa en un dels seus projectes; nòmades (sit), del bloc del camí. On acaba la sessió fanàtica del diumenge, en companyia de la pluja.

NO "NEU" AL MONTSENY!

2010-02-20T11:51:00.000-08:00

El destí d'avui era el Montseny, tot i les advertències de mal temps dels nostres companys! Així que hem agafat els matalassos, els gats, el magnesi i el trineu, i cap a tocar granit s'ha dit...
De granit no n'hem tocat, però de neu... Tot el nostre fanatisme s'ha anat fonent a mesura que arribàvem al nostre destí, en canvi, l'alegria del Guillem creixia com l'escuma!
Així que, abandonem els matalassos i les ganes d'escalar, carreguem en Guillem al trineu i a passejar s'ha dit!

El paissatge era màgic, com si haguessim entrat dins un conte de fades.
Un conte de fades que s'ha esfumat quan han arribat milers de "pixa-pins" que cridaven, mal aparcaven els cotxes al mig de la carretera per fer fotografies, i trencaven l'estampa de postal del Montseny.

Cansats de veure tanta gent, hem marxat a dinar a Viladrau, on en Guillem ha passat una hora sencera amunt i avall del parc infantil del poble!

MATINS DE FUSSIMANYA

2010-02-13T12:00:00.000-08:00

Desprès d'un divendres de cinema a la Farinera, en aquesta ocasió; Outside (amb rècord de taquilla) toca triar el destí del cap de setmana. El fred limita molt les opcions. Així que, ens decidim per un sector proper: Fussimanya.
A l'anterior visita, havíem vist un bloc plè d'heura que deixava intuir alguna línia interessant, però desprès de netejar-lo una mica (treure heure, sanejar la roca i netejar la caiguda) deixem la part superior del bloc per una altre dia.
Decidim anar a escalar una miqueta. Ens dirigim al bloc Cristall, obert per en Manya ja fa temps; un bloc amb tres línies, una ja encadenada anteriorment, i dos projectes.

Mentre en Ferran es baralla amb el projecte de l'esquerre, les noies solucionen pas rera pas, la línia central.

Quan el sol ens abandona, ens refugiem a can Janot, on, entre cafès, birres i pastetes, decidim substituir el matalàs per la corda, i visitar l'escola d'Ogassa a l'endemà.

FUSSI PLAY THE GAME

2010-01-30T10:58:00.000-08:00

Desprès del divendres de neteja a la Farinera, quedem per anar a fer bloc a fussi. Ferran & Laia, Leti, els 2 cans; Baster & Güllich, i jo. Més tard arriba en Manya. Teníem informes de noves "aperturas" per part del " team St Hipolit ", i això sempre pot fer que caigui alguna "first ascent". Doncs així ha sigut; desprès de visualitzar les línies, hem començat "tachan" les més fàcils, per acabar amb la més guapa i difícil.
Finalment, en Manya troba el mètode clau que el dur a l'encadenament. Però per desgracia per nosaltres, es peta un canto esencial per a la sortida del bloc, quedant una mica més "xungu" el crux de la línia. En Ferran, variant un peu per morfologia, li fot un "pegue a muerte" acabant de petar el canto una mica més . Per veure les ressenyes: Rotpunkt&holds

Finalment, anem a la piràmide, on fem un "filo" molt estètic, i on la Leti aprofita per repetir una línia que ja havia encadenat feia temps.

Una tranquil.la jornada de bloc a Fussimanya (una zona que amaga un potencial més gran del que es pensen la majoria d'escaladors que hi passegen per la zona) acompanyada en tot moment pel nostre paparazzi particular (la Laia) ; això sí, desprès de la seva migdiada de rigor al mig del prat!

OUTSIDE

2010-01-29T00:08:00.000-08:00

Ahir, per fi, es va estrenar Outside, la pel.lícula dirigida per Aleix Vilardebo i produïda per Boulderfilms.
L'Auditori de la Salle estava a rebentar, crec que no hi quedava cap butaca buida. Els assistents estaven contents i alhora impacients per veure la gran pel.lícula. Tot eren abraçades i mirades de complicitat. Nervis i excitació. Sobretot els grans protagonistes de la nit; el director i els seus escaladors. L'Aleix, en Ferran, en Met, en Domènec, en Txetxu, la Laia i en Serra. Les seves "aventures" entre roques, havien sigut plasmades feia ja molts mesos, i tenien ganes de tornar a reviure aquelles imatges i recordar...

tot eren somriures d'orella a orella...

Com a bon director, ningú havia vist el muntatge. Seria una Premiere de categoria.
I com ja ens té acostumats, no ens va decepcionar. La música, els colors, les imatges: tot va ser genial! conmovedor! Els nostres "records" plasmats a la gran pantalla d'una manera perfecte. Era com tornar a reviure les antigues jornades de bloc a targa o a la Comarca...

el meu pare, fanàtic de la muntanya i orgullós de la seva filla! sempre al meu costat.

Encara recordo la tarda que van gravar les imatges del night club: els vam trobar reunits a guerrilla's crack, emocionats, excitats, ignorant el que significaria aquella trobada fanàtica sota la lluna. Ni els coneixíem. Baixàvem del bloc de la Tortuga, quan ens van explicar que aquella nit màgica començaven un nou projecte. Els hi vam desitjar molta sort, i vam seguir el nostre camí...
Mesos més tard, els nostres camins es van anar enllaçant com per art de màgia, i Boulderfilms em va donar un lloc dins d'Outside... Una trave xulíssima de Targa, el meu primer 6c+; un gran plaer treballar sota les direccions d'un gran director, però sobretot, d'un bon amic. Gràcies, Aleix, per deixar-me formar part de tot això.

Per fi, ahir al vespre, vam poder gaudir d'una fanàtica i fantàstica pel.lícula de boulder; Outside. Dirigida per un bon amic, i protagonitzada per tots els meus amics. Tot un plaer!
Gràcies a tots i a totes per fer realitat aquest gran somni...

MONTSENY

2010-01-24T05:00:00.000-08:00

Desprès d'un divendres fanàtic a la Farinera (I circuit trainning), i acompanyats en tot moment de les agulletes i els dolors aquí i allà (sobretot la Leti) marxem cap al Montseny amb en Met i en Domènec.
La jornada es va caracteritzar per la humitat que hi havia al massís, cosa que va fer que el tacte del granit no fos gaire bo.

Leti meditant sobre la qualitat del seu plumón!

Cadascú estava inmers en la seva lluita personal. La Leti altre cop amb el Pistatxu, on torna a solucionar bé l'entrada, però deixa per un altre sessió la sortida. Jo perdono, al bloc de la Tombona, la línia que va per l'esquerra d'Edmon (segons el meu punt de vista, una mica més difícil que l'Edmon) al caure, desprès de molts pegues, a l'anar a buscar l'últim "cantu". Ho deixo per un altre dia.
Al bloc de la Tombona

En Met i en Domènec, amb dos estils ben diferents i inmersos en una lluita titànica, es barallen amb el Papitu. Tambè el deixen pendent.

Tot i passar-nos-ho d'allò més bé ( rient-nos l'un de l'altre), no he pogut deixar de percebre un cert aire de nostàlgica despedida, ja que en tot moment tenia la sensació que era l'última sessió de bloc amb ells en molt de temps.

primer plà de la magnífica i suau funda goretex d'en Dominic!

Si així ha sigut, ha estat un plaer. Des d'aquí, els hi desitjo un fanàtic viatge arreu del món!

LES QUATRE REGLES D'OR DE L'ENTRENAMENT EN PARELLA...

2010-01-19T01:42:00.000-08:00

Sólo para bloqueras:

. Regla número 1: Si tens la "sort" d'entrenar amb la teva parella, mai diguis que no pots. Mai.
. Regla número 2: Si no pots evitar-ho, no se t'acudeixi acabar fent el bloc en qüestió. Perquè si acabes solucionant-lo, hauràs de sentir fins a la sacietat: "ho veus?" "ja t'ho deia!" "has de lluitar més!"
. Regla número 3: Si la teva parella/personal trainner et monta un bloc (que segurament serà inhumà, tot i que ell no ho vegi) segueix sempre les seves indicacions. Perquè si fas el que et surt del "collons", hauràs de sentir, altre cop fins a la sacietat: "passes de tot!" "no t'he dit que facis una bicicleta i un dinàmic?" "perquè collons ho fas en estàtic!" "si fas el que et surt dels "collons, perquè dius que et monti un bloc?" Si no vols sentir tot això, segueix exactament les seves instruccions, encara que et sigui impossible fer un dinàmic pillada d'un romo!
. Regla número 4: Estigues preparada per deixar-lo sempre insatisfet, tot i que facis un "chorru" de dominades, sis sèries a la proa o un campus de puta mare! Escalant, sempre els deixem insatisfets! Així és, i així serà sempre.

El bloque de la discordia...

Chicas bloqueras, si compartiu magnesi i matalàs (en els dos sentits de la paraula) sempre tingeu un somriure als llavis, tot i que t'estiguis cagant amb la seva m... Un somriure als llavis i moooooooolta paciència! Perquè encara que encadenem un 6c+ al tercer pegue, sempre haurem de sentir: "però si haguessis fet el que jo et deia..."

P.D: això sí, en el 90 per cent de les ocasions, tenen tota la raó... I gràcies a això, aconseguim evolucionar.

AL MAL TIEMPO: BUENA CARA

2010-01-10T12:08:00.001-08:00

Estrenem el 2010 a la neu. Caminant, baixant amb trineu i amb el cap plè de projectes; com per exemple, una setmana santa a Cavallers, o un estiu a alguna zona de bloc de la península. Tot i que un dels meus "projectes" més ambiciosos, és seguir agafant el matalàs amb entusiasme i motivació, i lluitant, sempre, els problemes fins a obtenir l'encadenamemt. Vull un 2010 entre pedres i magnesi, disfrutant del que faig, sentint-me bé amb els que m'envolten. Viure la vida, sempre, amb un somriure als llavis.

FRED I ROMUS= KE BÉ NOS LU PASAMUS

2009-12-26T06:52:00.000-08:00

El cap de setmana passat, l'Òscar i jo, vam agafar el matalàs i vam visitar Savassona. Tot i que la temperatura no va superar els 0 graus, ens vam calçar els gats i vam buscar línies que no havíem escalat mai. Vam escalfar a les línies del bloc de la Sorreta, i vam seguir buscant el sol, al bloc del costat, on l'Òscar va fer Suc de Sava (7a+) i jo vaig seguir barallant-me amb un 6c del costat. Comencen a agradarme els romus. De fet, amb el fred t'hi enganxes de puta mare!

Òscar encadenant Suc de sava

Quan el sol va començar a amagar-se darrere les muntanyes, vam recollir els "trastos" i vam abandonar el sector. Hi tornarem ben aviat. Tinc moltes ganes de solucionar d'una vegada per totes aquella meravellosa línia! Vull pagar una birrilla al meu company de matalàs!!!!!!
El diumenge ens va visitar en Met, que tenia ganes d'escalar al sector del Lluçanès abans de marxar a donar la volta al món. Va ser un dia fred i assolellat, on en Met va fer primeres ascensions i va acabar el diumenge petant-se al plafó d'Olost.
En definitiva, un cap de setmana gèlid però fanàtic, que ens ha deixat (al menys a mi) les pells sensibles i un munt de projectes!

AÑO FANÁTICO...

2009-12-12T11:44:00.000-08:00

Sens dubte, aquest any, ha sigut un any fanàtic. No hem deixat descansar el matalàs ni un sol cap de setmana!
Hem conegut a gent súper fanàtica, que s'han acabat convertint en grans amics, i amb els que hem compartit sessions de bloc meravelloses a Cavallers, a Targasonne, a la Comarca, al Montseny...
He encadenat el meu primer 6c+, i he après a lluitar totes aquelles línies que m'he anat trobat pel camí. He fet una gran amiga, la Laia; la millor companya de bloc que es pot tenir, i he conegut a un "solet" de persona, la Susi, amb la que espero compartir alguna que altre sessió de corda. He escoltat els consells del nostre sensei, en Ferran, i he rigut amb l'Aleix, en metolius i en dominic, que se'n van a donar la volta al món en busca de los mejores bloques de la tierra! I als que anyoraré moltíssim!
Hem fet realitat un gran somni, la sala de bloc La Farinera, i hem menjat moltes pizzes a la Tropicana!
Sens dubte, aquest any ha sigut especial. Màgic... i tan sols espero, que el 2010 sigui semblant a l'any que deixem enrere. Vull conèixer llocs nous, tocar noves roques, caminar, treure la pols a la corda i tornar a escalar, rebentar-me a la Farinera, i riure amb tots el meus amics. Vull veure com el meu fill gaudeix de la muntanya i viu el nostre món. Vull seguir sentint-me viva...

Feliç a la Vall de Boí. Aquest estiu.

******************************

Avui hem tornat al Lluçanès. Teníem poc temps, i és el lloc més proper que tenim. Ens agrada anar-hi de tant en tant, i a més, hi ha tanta feina...
Hem fet fotografies dels blocs oberts, ja que tenim la intenció de publicar les ressenyes en breu, i hem anat a buscar noves "pedres". Demà hi tornarem.

L'Enclusa. Futur projecte.

VUELVE A CASA POR NAVIDAD...

2009-12-08T09:58:00.000-08:00

Al'esquerre: Apache (projecte) i a la dreta: Black Mamba (FA Òscar)

Desprès de dinar: café i la típica tertúlia dels dies de "festa": què fem? Tens algun projecte en ment? Et motiva algun sector en concret? Veient que era una mica just anar a la Comarca; zona on tenim la majoria de projectes, decidim fer com el turró EL ALMENDRO, i tornar a casa per nadal...
Fa temps, vam obrir la petita zona del Lluçanès, en col.laboració amb en Manya, l'Aleix i l'Irina. Aquesta petita escola, consta de dos sectors; El sector de dalt i El sector Llac. Aquest últim consta, de moment, d'un sol boc: un tsunami (Gòliat) que té dues línies ja encadenades i dos projectes, tot i que s'intueixen forces línies més. La FA de les línies El taló d'Aquiles i Black Mamba les vaig realitzar aquest estiu, i va ser llavors, quan vaig intuir una nova línia que podria iniciar-se en dos forats laterals no gaire bons.

Leti, aquest estiu, a Black Mamba.

Doncs avui, hem decidit anar al sector Llac i provar aquesta nova línia. Hem netejat una mica els voltants del bloc, hem respatllat i magnesiat, i ens hem caçat els gats. I pegues. I més pegues fins a solucionar la primera seqüència: inici als forats laterals, bicicleta, remuntar lentament a un lateral, recol.locar peus, fer un dinàmic a una regleta, juntar-hi mans i...
A partir d'aquí un altre moviment (que encara no he solucionat) i sortida del bloc. De moment, Projecte. La línia l'hem batejat amb el nom d' Apache.
Pels que ja heu visitat el sector del Lluçanès, el Sector Llac s'hi arriba agafant un trencant a l'esquerre (molt tancat) abans de la segona masia (a la dreta del camí principal). S'ha de baixar una pista molt pronunciada i fer una paella de dretes just al final de la baixada (seguint sempre la pista de gravilla). El bloc està al peu del camí. Està practicament a sota de l'altre sector.

TREKING & CLIMBING

2009-11-29T12:45:00.000-08:00

Dissabte, aparquem per un dia els peus de gat, i marxem cap a Coll de Pal, on celebrem l'aniversari de la Leti en plena muntanya. Fred, una mica de neu, picnic sota els voltors, i escalades d'en Guillem a totes les pedres que va trobant-se pel camí. En resum, un dia bonic i tranquil en família, en un dels paratges més idílics de Catalunya. Per molts anys boua!

L'ÚLTIMA FOTO DE LA NOSTRE ESTIMADA CÀMARA! JA HA PASSAT A MILLOR VIDA.

Per avui diumege, havíem planejat una sessió a la Comarca amb en Met i en Domènec. Així que, cap a les 11 del matí, agafem els "trastos" i ens plantem a la Tortuga, on desprès d'uns pegues a l'Aleta de Tauró per entrar en calor, soluciono la Cola; línia que encara no havia encadenat. La Leti la prova i la deixa per un altre sessió. Traslladem els matalassos cap el projecte, i en Met i el Domènec li foten uns quants pegues; deixant-la (en Dominic) molt a punt. Jo, per la meva part, soluciono d'una vegada per totes Fisical Brothers. I la Leti comença a estudiar la sortida de la línia sense veure-li gaire color.
El fred i els compromisos familiars, ens fan tancar la Comarca abans d'hora.

** Hem trobat un móbil Nokia pujant al bloc de la Tortuga. Si algú l'ha perdut, que es posi en contacte amb nosaltres. Gràcies.

Ayurveda

2009-11-22T00:30:00.000-08:00

Dissabte, com teníem planejat, ens plantem a la Comarca la familia clecas al complet. En principi no hi havia un objectiu concret; la Leti surt d'una lesió al peu i tan sols volia tantejar per veure com anava la seva evolució. Jo tinc encara molts projectes, i el dia abans havia pensat en el més important per mi, Ayurveda. Però a l'arribar a la Comarca, la boira i el fet que en Guillem estava una mica refredat, ens fan optar per la part més alta i càlida del sector; Boulder Kueka (el primer bloc de la Comarca on escalfa el sol quan s'aixeca la boira).
Quatre pegues i soluciono la línia que porta aquest mateix nom, això sí, fent servir la pedra. El directe quedarà per quan un dels nostres companys em cantin la seqüència que no he sapigut veure.

A punt d'encadenar Boulder's Kueka.

Leti comença a matitzar possibles projectes com Dies de pluja; línia que la farà suar de valent.
Dinar i tertúlia sobre les vacances de nadal. El sol comença a baixar i decidim marxar. Però un escalador que voltava per allà, desprès de sentir els crits que algú havia fet ( je, je! ) ens busca per demanar informació sobre la zona. Com bons fills de la comara, posem al dia al fill del Montseny (Pep Monsant!) que venia amb un únic objectiu: Ayurveda. Així que finalment, em va tocar enfrontar-me amb les meves pors. Desprès de cantar-li la seqüència, faig un pegue i em queda ben clar que aquell era el dia de "l'encadene". En Pep tambè l'hi fot, i de seguida li veu color. Segon pegue i ja sóc al crux. El soluciono bé. Segueixo: pinça, aguanto la porta, barra de pa, reposo bé, i un somriure quan entenc que la por que tinc és el que he vingut a buscar! Així que desprès de tants pegues, he disfrutat d'aquesta meravellosa línia!!!

Al crux de la via

En Pep, desprès de fotre-li uns quans pegues més, la deixa a punt pel pròxim dia.

Bon pegue de Pep Montsant

En un dia on res em feia pensar que solucionaria un dels grans projectes que tenia, va caure Ayurveda; llàstima que no hi havia els meus companys per celebrar-ho! (Us dec unes birrilles!) I aquí finalitza la crònica d'un dia tranquil amb recompensa final!

Sortint d'Ayurveda!

INAUGURACIÓ I PRIMERA DOSI DE FANATISME!

2009-11-09T05:02:00.000-08:00

Dissabte, cinc de la tarda; tot està preparat per la inauguració de la Farinera. Cares somrients, nervis i cansanci. Le primeres persones no triguen a aparèixer i així, de mica en mica, fins les 20h, venen amics, familiars, patrocinadors, escaladors i curiosos. Desprès d'hores fent de relacions públiques (quasi tot l'equip de la Farinera) la sensació que ens queda és què ha causat molt bones sensacions!!!

Susi, Leti i Laia; les "Farineras"!

Gràcies a tots per compartir-ho amb nosaltres.
Diumenge, deu del matí; netegem, endrecem, i preparem el matalàs. La veritat, és que aixó del matalàs ens porta més feina de la que ens pensem. De fet, es va allargar fins les vuit del vespre. Hora en que, finalment, despreès de molts mesos de treball, vam collar l'últim cargol de l'obra!!! Abraçades, pell de gallina, una última ullada abans de començar a embrutar preses i plafons... Ens calcem els gats i comencem la primera sessió de fanatisme a la Farinera! Tots com nens petits el dia de reis; un escala per la proa, l'altre pel desplom, línies que ja es solucionen, caigudes espectaculars (com per exemple la Leti!) i en menys de 30 minuts, tots rebentats!
Hi ha millor manera d'estrenar la Farinera!

estrenant la Farinera!

desitjant saltar sobre el matalàs!

CAP DE SETMANA DE PANALLETS, PLAFÓ I EXCURSIÓ

2009-11-01T08:38:00.000-08:00

Desprès d'una setmana marcada pels panallets i les castanyes, hem dedicat el cap de setmana a deixar llesta la Farinera per la inauguració del proper dissabte (per fi, per fi! quines ganes de resina que tenim!) i a fer una passejada tranquil.la per un dels racons més bonics del Lluçanès. Tot i que la prioritat era tocar una mica de roca aquest diumenge; l'Òscar tenia ganes d'encadenar d'una vegada per totes Ayúrveda i jo de fer-me amb algun dels meus "milers" de projectes "comarquerus", al final ens hem decantat per fer una petita excursió amb en Guillem (que últimament no té gaires ganes de passar-se tot el sant dia veient com els "adults" esgarrapen les pedres!).
No ha sigut un cap de setmana d'aquells fanàtics que tant ens agraden, però de tant en tant s'ha de sacrificar la roca pel petit de la casa, que prou paciència té amb nosaltres!

NO HI POTS FALTAR!

2009-10-22T00:47:00.000-07:00

Pica pica, bon ambient i fanatisme és sinònim de... (redoble de tambores) INAUGURACIÓ DE LA FARINERA! No hi pots faltar.

PERO, SI SÉ HACER UN MANTEL!

2009-10-18T09:14:00.000-07:00

Aquest ha sigut un cap de setmana "d'estar per casa": boulder session to Fussimanya & comarca.
Ahir, desprès de dinar a Can Janot, vam agafar els trastos i ens vam plantar davant del TRIANGLE; bloc que en Ferran va obrir ara ja fa uns anyets. Allà, desprès d'una sessió de fotos sota la bonica llum de la tarda, ens vam calçar els gats per provar diferents línies. Uns van "liar-se" amb Manuela's boulder i altres amb Manuelilla. La primera línia la van encadenar en Met i en Domènec, i la segona, la Laia, que a partir d'avui li diré: "MISS ARQUEO 2009". Com arqueja la tia! Genial! La va fer com si estigués passejant per una trave de "cantus" inhumans! Jo la vaig provar, però no li "tibo" gaire de les regletes. El que sí que vaig aconseguir, va ser fer-me amb Fussi experience; un mantel que se'm resistia des de feia temps! Bien, bien! Puntazo rojo!
Llavors ens vam traslladar al Templo maldito, on en Ferran es va fer amb la primera ascensió de la Trave maldita, i en Met amb la segona.
Avui, en canvi, hem aprofitat el matí per visitar la Comarca. Hem escalfat el bloc del camí, i he encadenat Alberto's boulder. Voy tachando!

Quan en Ferran i la Laia han arribat, hem passat per Guerrill'as Crack, i desprès hem pujat fins la Tortuga, on la Laia ha provat Fisical i l'Òscar Ayúrveda. Els dos les tenen molt a punt!
Jo he estat provant La cola, a l'Aleta de tauró. Tot i que en Ferran m'ha ensenyat el mètode, no l'he pogut encadenar, però al menys, he pogut aixecar el cul de terra (que ya cuesta lo suyo), agafar l'esperó i caure degut a la "porta" que es fa. El seguirem provant!

En resum; ha sigut un cap se setmana plè d'encadenaments i bon ambient!

CAP DE SETMANA A TARGASONNE

2009-10-12T10:25:00.000-07:00

Seguint els plans que teníem, a les 8h ens trobem tots al parking del LIDL de Ripoll. Tots vull dir: la Leti, el Guillem, el cabron del Baster i jo, els "espartans de la Garriga"; en Dominic & el Plàcid, els 4 Fantàstics de Vic; en Ferran, la Laia, en Met i en Güllich, i el duo "sacapuntas"de Sant Cugat; l'Aleix i en Txetxu. Parem a esmorzar a la Molina i arribem al nostre destí; una casa de puta mare! Deixem els trastos i "mantel-mantel, boulder-boulder".

En Guillem respallant-nos els blocs

Primer sector: Aigle. Escalfem a Scato no vice 6b+ molt recomanable!

Seguim amb Le trou du culte 7a+, que Domènec i Maki (que voltaba per allà) se l'enduen.
Met la deixa a punt a punt. Aleix i Ferran s'enduen un 6c de fisura molt fina del costat.
Canvi de bloc: Ouverture sur le monde 7a+. Un altre vegada, en Domènec i en Maki l'encadenen.
"l'espartà" de la Garriga encadenant!

Mentrestant, en Met i jo resolem una linia del costat; Crousti chris 6b+.
Marxem al sector Thémis, on hi tenim una fisura de 7b+ pendent. Desprès d'uns pegues continua sense sortir.
Maki resolt Harmonium 7b+, que en Met recentment havia solucionat. Cansats ja, cap a caseta. Entre fanatisme, pelis d'escalada i bon ambient, celebrem l'aniversari de l'Aleix. Així que, els més vells sóm els primers a anar adormir, i els mes joves , ho fan més tard. Invertim, però, els rols al matí següent.

Per molts anys bow!

Marxem cap al sector Chapeau, on el director de Bowlder films, monta tota la parada amb la intenció de filmar a la Leti en la seva linia pendent; Delphium trav 6c+. Així que, seguint les seves intruccions, camera i acció!!! I amb la presió i l'espectació de tots els companys , al sac! "Molto bene"! En Met, al "deskui", s'endur un 7b del costat (no sé com es diu, perdó) Doncs desprès de provar i encadenar altres línies; menjar i canvi de sector. Desprès de comprobar, això sí, l'amabilitat d'algun veí de la zona. Molt amable el fill de puta!

Al sector Table, en Plàcid, en Met i el Domènec, solucionen un 7a que jo deixo per un altre visita! La resta fan, i proven, diferents línies del costat, mentre en Ferran soluciona una trave molt pilosa (crec d'uns 42 moviments) Tour de table 7b.

Ferran encadenant la trave de 7b

I això seria tot pels Clecas! Amb molta pena i sentint-ho molt, comiat i cap a casa!
Mentre escribia aquesta crònica, he rebut la notícia que en Ferran havia fet un 7b al tercer pegue! Doncs, ja no queda res per redactar. Tan sols felicitar a tots pels "encadenes", i afegir una última cosa; aquest cap de setmana, la meva dona ha fet més grau que jo, je je! Espero que això passi molt sovint, com tambè espero no posar-li gens fàcil!
Fins aviat!

UNA IMAGEN VALE MÁS QUE MIL PALABRAS...

2009-09-28T01:38:00.001-07:00

Targasonne from ferran guerrero on Vimeo.

Video cortesia de Ferran Guerrero. Merci bow!

LE CHAOS DE TARGASONNE

2009-09-27T05:23:00.000-07:00

voilà!

Què passa quan algú fa una proposta, a dos quarts de deu del vespre, com ara anar a Targasonne, a una colla de fanàtics (i fanàtiques!) ? Doncs que a les 1o del mati del dia següent, ja estem en Met, en Dominic, en Ferran, la Laia, la Leti, en Guillem, en Güllich i jo carregant provisinos a la Molina. Un cop a France, anem al sector Chapeau, on la Leti vol provar una trave de 6c+ (molt guapa) que la Laia(que ja l'ha encadenada anteriorment) li havia recomenat. Delphium traverse. Comença escalfant a la sortida de la mateixa línia, fa un pegue per acabar de matitzar, i en Ferran prepara la càmara. Acció! Es mou bé per la fisura inicial, i segueix pels romus sota la supervisió de la seva companya, que no dubta ni un moment a animar-la quan veu que les seves forces comencen a minvar. Jo tambè ho intento però no sóc molt subtil i acabo fent el contrari. Superada aquesta secció, li dic que reposi, i fins i tot, li acosto el sac de magnesi, però comet l'error de seguir avançant. L'ànsia i la falta d'experiència li juguen una mala passada. Així que serra les dents, i tira de bíceps fins la sortida, on en l'últim moviment: un mantel no gaire complicat, cau per falta de pila! ooohhh!!! El pròxim dia segur que se l'endur! Molt bé per la meva bowa!

Jo començo escalfant a la mateixa línia, que la "tatxu" al primer pegue. Reposant, això sí, je, je! Comencem a probar la mateixa trave però per sota; Noise factory 7a+, que amb el mètode del Ferran, la Laia la deixa a punt i jo, me l'emporto!

Laia a la trave de sota, fent gala una vegada més de la seva elesticitat i tècnica

La resta proba diferents línies del costat: en Met i en Domènec li foten pegues a L'ecume des lourds 7a+. Molt dura. Jo tambè la probo, pero sense moure'm tant bé com els meus companys.
I mentres tot això passa, en Ferran veu un possible llençament a una línia del costat. Ens l'enduem tots tres mentre en Met fa de papparazzi.

Foto extreta del blog del Ferran

Bé, hora de dinar i canvi de sector. Marxem al sector, Thémis, on en Ferran i en Met tenen en ment una placa que en Ferran ja havia perdonat en una visita anterior amb en Serra. Una placa increïble, trencada de dalt a baix per una fisura guapíssima. Molt fina de peus.Tots la probem pero al final, el cansanci i la dificultat de la matexa (7b+), fa que encara quedi lluny. Ferran però, amb el seu mètode d'equilibri, segur que el pròxim dia la destrossa.

càmara i acció!

Unes birres, petons, abraçades, i fins la pròxima!!! Segur que serà aviat.

Sala de boulder "LA FARINERA"

2009-09-13T10:53:00.000-07:00

Ja fa uns mesos, en Ferran, en Met, en Manya i jo, ens vam "liar" en un gran projecte. Un projecte fruit de la nostre passió per l'escalada, i més concretament pel boulder. Així doncs, hem construit la que serà, sens dubte, la primera sala de boulder a Vic.
Bé, no m'enrotllo més, perquè a la "barra" de la dreta hi deixo l'enllaç, on trobareu tota la informació pertient (fotos, muntatge, horaris, serveis, localització, etc...)
Abans, però, he de dir que no hem estat sols, ja que la Laia i la Leti ens han ajudat en tot el què han pogut, així com en Domènec.
La inaguració serà molt aviat...

HOME, SWEET HOME

2009-09-06T14:35:00.000-07:00

Aquest, ha sigut un cap de setmana de Comarca. Ja no fa tanta calor, i tots tenim ganes de tornar a "tastar" els nostres projectes personals...
I de fet, aquest ha sigut un cap de setmana d'ascensions importants: com per exemple la del Met a la trave Dr.Frankenstein, del bloc Tántrico. Una línia que van obrir amb l'Òscar durant l'última sessió nocturna de l'estiu, i que en Ferran es va fer amb la segona ascensió.

FA Met

Però, per mi, l'ascensió més important del cap de setmana (sense treure-li mèrit al Met) ha tingut lloc al mig del bosc. Aquesta tarda, i sense gaires "pegues", la Laia s'ha endut un dels blocs més emblemàtics de la Comarca: Guerrilla's crack. Línia alta i súper-tècnica, que ha lluitat i solucionat amb elegància. Enhorabona bowa!!!!!!!!!!!! Ens has demostrat que al "pot petit" hi ha la bona confitura!!!!!!!! je je! I a més, sense dinàmics! Que se enteren todos!
Pel que fa a mi, no m'he endut res a casa, però crec que ha sigut un cap de setmana productiu. Sobretot avui, ja que Guerrilla's crack era una línia que mirava de reüll quan passava camí al bloc de la Tortuga, pensant que mai m'atreviria a probar-la, degut a l'alçada i a la falta de tècnica que em caracteritza. I tot i que m'he quedat al "bidit" (just al crux de la línia), la començo a veure més a prop. Qui sap, l'hivern és llarg...potser em faig amb la tercera ascensió femenina, no? Però tot i així, que la Laia se l'hagi endut, m'omple d'alegria!

Pegues i més pegues a Guerrilla's crack

I per acabar la tarda, l'Òscar s'ha endut Samsara. Ben fet bow!

Edgar, Domènec, Ferran i Òscar a Samsara

búlder en estado puro!

Per celebrar la gran gesta del dia: unes birretes a càrrec de la Laia. Cada diumenge celebrem alguna cosa! Esta temporada promete!

**************************************************************************

P.D: Últimament, qui escriu les cròniques és l'Òscar, però avui, estava tant contenta per l'ascensió de la Laia, que li he volgut dedicar el post personalment. Reina, ets un solet! MUA! Te llevas la segunda!!!!!!!!!!!!!!!

DOLÇ FINAL DE VACANCES!

2009-08-31T12:23:00.000-07:00

Dissabte, acabant de perfilar alguns detalls del plafó, a la Laia se li acut la idea de visitar el Montseny. Jo, em giro amb un somriure als llavis buscant una mirada de complicitat amb la Leti, ja que al Montseny, hi tenia un projecte personal pendent, que tenia moltíssimes ganes de resoldre.
A tothom li sembla bé. Diumenge visitarem el sector Morou.
Ens acomiadem i marxem cap a Olost. Ja al cotxe, començo a matitzar els moviments d'Edmon; un 7b del bloc de la Tombona. Arribo a casa i em miro fins a tres vegades els vídeos dels meus companys realitzant aquest bloc. Estudio amb especial atenció el video del Domènec; ja que el seu "mètode" em pot anar bé.
Diumenge, desprès de trobar-nos al plafó i esmorzar a peu del Montseny; "unas cervecitas y unos bocadillos", arribem al sector. Passem per sota d'Edmon; me'l miro i somric. El deixo enrere i segueixo en Ferran, que ens ensenya blocs que a l'anterior visita no havíem vist.
Ens posem a escalfar a la placa on es troba Simon del Norte; més concretament a una bonica fisura a la dreta del bloc. Tots, menys la Leti (que es queda tan sols a un pas de resoldre-la), ens la treiem seguint mètodes ben diferents.

Ferran escalfant a una fisura

Un cop escalfats els dits, povem Simon del Norte. Ningú se la va endur. Dinem, "tertuliem" sobre els graus a l'escalada, i ens traslladem a la placa del costat. Aquí hi ha un 7a fanàtic (que en Ferran ja havia resolt anterioment), i al seu costat, un projecte d'en Ferran que s'inicia amb una "regleta de la muerte". Però jo segueixo amb la mirada posada a Edmon. En Ferran prova el seu projecte, en Met i jo provem el 7a (que se'ns resisteix) i encadenem, els tres, la línia de l'esperó. Sempre amb mètodes ben diferents.
Les noies, mentrestant, s'enduen un bloc del costat; una línia que comença amb una regleta molt precària i que segueix amb un moviment dinàmic per "pillar" una altre regleta (aquesta més bona) i amb una sortida d'apretar les dents.

Laia apunt d'encadenar

Ara sí. Anem a fer Edmon. La Laia proposa fer un vídeo. Crec que és el dia; em sento fort i motivat. Accepto. Respallem, magnesiem i em preparo. Visualitzo els moviments, i quan col.loco les mans al romo de l'esquerre, no puc evitar dubtar si me l'enduré o no. Però d'això no en dic res als meus companys, i començo. Desprès de dos o tres pegues, ja li veig color. Així que, resolc el moviment clau, i em proposo encadenar. Tot i així, els nervis fant que no segueix el mètode adient, i torni a caure. Aleshores el Ferran em diu: "pero tio, si tenías el método. ¿Porqué no lo has hecho?". El miro i li dic: "tens raó". Descanso una estona, i...ara sí! Faig el primer rebot, passo al segon, canvio els peus fent servir el meu mètode, trec la mà dreta a dalt, i em volen els peus. Els meus companys criden, apreto les dents, recol.loco peus i agafo la regleta bona. El què em queda no em fa patir. M'he tret Edmon!

Òscar a l'entrada d'Edmon

Els meus companys em feliciten i jo sé, que tot i ser el meu últim dia de vacances, dilluns aniré a treballar amb un somriure.
Sota d'Edmon, hi ha una xinxeta: El pistatxu. Molt explosiva, i que les noies intenten resoldre sense gaire sort.
La visita guiada ens porta fins a la part de dalt del bosc. On provem una trave de romus, que la Laia i la Leti intenten endur-se utilitzant la seva flexibilitat (pie-oreja!) i que jo encadeno "copiant" el seu mètode. Per acabar la jornada, visitem l'Ensaïmada, on en Met torna a fer el 6c+, i es queda a pocs passos de resoldre la trave.

Leti i Met a la zona alta del secor

Dia fanàtic i divetit, amb un final de festa a base de cerveses, cafés en llet i pastes a càrrec meu.

EDMON, 7B

2009-08-31T05:22:00.000-07:00

Video realitzat i produit per Ferran i Laia. Gràcies bow i bowa!

Edmon from ferran guerrero on Vimeo.