Estem ja, al tram final de l'embaràs, i tot es fa més feixuc. Les visites al metge són més numbroses, la Farinera segueix oberta durant el mes de juliol, i l'escalada ja no apareix com la protagonista de les nostres vacances. Per tant, havíem de trobar destins propers, però atractius per a tots. Un gran DILEMA. Vam passar de Cavallers a la Vall Fosca, de la Vall Fosca a la Vall d'Aran, per, finalment, improvitzar dia rera dia, i gaudir, tots, de les vacances.
PRIMERA PARADA: GUILS DE CERDANYA
Tot i que jo no escali, l'Òscar es mereix uns dies de granit com Déu mana, i per tant, carreguem la furgo i ens plantem uns dies a la
Cerdanya, on en companyia del Ramon i la Sara, neteja, obre i encadena noves i boniques línies.
 |
| Òscar en l'últim projecte obert, a Guils | | |
|
|
|
ESTANY DE FONTVIVES: UN BANYET SOTA ELS PEUS DEL CARLIT
Viatgem més al nord, per fer una ruta molt bonica (i aconsellable si es té canalla petita) a l'
Estany de Fontvives a la zona de
porté-puymorens.
 |
| Panoràmica del llac |
 |
| Cavalls de la raça Merens, típics de la zona |
 |
| Guillem fent-se un banyet a les aigües de l'estany |
 |
| Les gélides aigües del torrent de Llanós |
TORNEM A CALÇAR-NOS ELS GATS: AQUEST COP, GUILS-TARGASONNE
Havíem de passar un cap de setmana de luxe a
Malniu, però l'amenaça de tormentes, ens fa desdir. Entre tots, decidim visitar
Guils (en aquesta ocasió ens acompanyen tambè en Kueka i l'Alba), i desprès d'una nit sota la pluja, acabem a
Targasonne (ons se'ns uneix l'Aleix). En definitiva, cap de setmana divertit, tot i el mal temps!
 |
| Kueka encadenant al flash, la Trave del Top Manta (guils) | |
 |
| Colomé encadenant la Trave del Top Manta (guils) |
SEGONA PARADA: DILUVI UNIVERSAL
Teníem previst fer una ruta molt bonica a l'
Estany del Comte, a la zona del
Capcir, però altre vegada, la pluja ens fa la guitza. Les previsions són molt dolentes, i no ens volem aventurar amb en Guillem a fer quatre hores de ruta sota la pluja i la boira. Així que, ajornem l'excursió, fem nit a la Cerdanya i gaudim dels seus paissatges solitaris desprès de la tormenta. M'encanta l'olor a terra mullada...
 |
| Cels amenaçadors |
 |
| Desprès de la tormenta, sempre surt el sol. Guils-Niula |
|
Però això no s'ha acabat aquí, tot i que la inspiració sí. Fins ara...
