LO DEJO TODO EN TUS MANOS

"Confío tanto en ti, que lo dejo todo en tus manos..."
Buf! Massa presió per a una persona que intenta fer-se un lloc dins l'egiptologia espanyola. Però, per altre banda, una gran satisfacció.
He d'escriure un article a una butlletí sobre egiptologia. Això, no és una novetat per a mi, ja que fa temps que em "dedico" a escriure articles sobre l'antic Egipte. Però aquest cop és ben diferent. El butlletí en qüestió té "més categoria", si se li pot dir així, i ningú m'ha dit sobre què havia d'escriure. Simplement he d'agafar el portàtil i deixar-me anar. "Escribe sobre lo que quieras". "¿Sobre un faraón?". "Por ejemplo". "¿Una pirámide o un templo?". "Lo dejo en tus manos".
Hi ha tantes coses a dir sobre Egipte! Podria escriure sobre Tutmés III, o sobre la piràmide de Djoser. O sobre Nefertiti o Cleòpatra. O potser sobre el descobriment de "l'amagatall de Deir el Bahari"...
No ho sé. El meu primer article "lliure" ha de ser molt més que la descripció d'una tomba, o l'enumeració dels fets més destacats del regnat d'un faraó. Llavors, em va dir: "Cierra los ojos y dime dónde te gustaría estar en estos momentos". Vaig tancar els ulls i vaig somriure. Deir el medina; el poblat on van viure els obrers que van realitzar les tombes més meravelloses de l'antiguitat. Sí, m'encantaria tornar al silenci d'aquell desert etern i passejar per aquells carrers plens de "fantasmes"...
"¿Y bien?". "La plaza de la verdad (aquest és el nom original del poblat)." "Buena elección". I així va acabar la conversació.
La veritable esència dels antics egipcis no es troba en un faraó, ni en una gran piràmide. Es troba en aquells homes "anònims", que com nosaltres, van estimar, van plorar, van ballar i van fer que els grans faraons d'Egipte obtinguessin la tan preuada eternitat.
Gràcies a ells, la Vall dels reis i de les reines, va existir.

** Gràcies per confiar en mi. Una vegada més.