OUTSIDE

Ahir, per fi, es va estrenar Outside, la pel.lícula dirigida per Aleix Vilardebo i produïda per Boulderfilms.
L'Auditori de la Salle estava a rebentar, crec que no hi quedava cap butaca buida. Els assistents estaven contents i alhora impacients per veure la gran pel.lícula. Tot eren abraçades i mirades de complicitat. Nervis i excitació. Sobretot els grans protagonistes de la nit; el director i els seus escaladors. L'Aleix, en Ferran, en Met, en Domènec, en Txetxu, la Laia i en Serra. Les seves "aventures" entre roques, havien sigut plasmades feia ja molts mesos, i tenien ganes de tornar a reviure aquelles imatges i recordar...

tot eren somriures d'orella a orella...


Com a bon director, ningú havia vist el muntatge. Seria una Premiere de categoria.
I com ja ens té acostumats, no ens va decepcionar. La música, els colors, les imatges: tot va ser genial! conmovedor! Els nostres "records" plasmats a la gran pantalla d'una manera perfecte. Era com tornar a reviure les antigues jornades de bloc a targa o a la Comarca...

el meu pare, fanàtic de la muntanya i orgullós de la seva filla! sempre al meu costat.

Encara recordo la tarda que van gravar les imatges del night club: els vam trobar reunits a guerrilla's crack, emocionats, excitats, ignorant el que significaria aquella trobada fanàtica sota la lluna. Ni els coneixíem. Baixàvem del bloc de la Tortuga, quan ens van explicar que aquella nit màgica començaven un nou projecte. Els hi vam desitjar molta sort, i vam seguir el nostre camí...
Mesos més tard, els nostres camins es van anar enllaçant com per art de màgia, i Boulderfilms em va donar un lloc dins d'Outside... Una trave xulíssima de Targa, el meu primer 6c+; un gran plaer treballar sota les direccions d'un gran director, però sobretot, d'un bon amic. Gràcies, Aleix, per deixar-me formar part de tot això.



Per fi, ahir al vespre, vam poder gaudir d'una fanàtica i fantàstica pel.lícula de boulder; Outside. Dirigida per un bon amic, i protagonitzada per tots els meus amics. Tot un plaer!
Gràcies a tots i a totes per fer realitat aquest gran somni...

10 comentaris:

  1. Molt bona la peli.

    ResponElimina
  2. No tinc paraules per descriure tot el teu poema, gràcies, per ser qui sou, amics, molt bons amics, socis d'aventura, i coses que son del nostre record.

    MIL GRACIES.

    P.D, Et robo alguna foto, jejejeje, dema on escalem???

    ResponElimina
  3. pare meu: des de ben petita que he vist Desnivels per casa i Al filo de lo Imposible cada diumenge al vespre! gràcies per ensenyar-me què és la muntanya! MUA!
    Guerrero: gràcies a vosaltres per deixar-nos viure tot això! Sous genials! Ens veiem aquesta tarda a la farinera...ah, i què et sembla si fem un II circuit trainning? je je!

    ResponElimina
  4. El teu avi (el meu pare)esta orgullos de vosaltres.

    ResponElimina
  5. han sigut moltes tardes i nits fanàtiques, que la peli ha transmès moooolt bé......esperem que es repeteixin.

    ResponElimina
  6. Txetxu, i molts porros, je je! moooolts porros!

    ResponElimina
  7. bufff.... va ser al·lucinant, jo encara estic emocionada i sense paraules..... és increible i fantàstic poder tenir amics com tots vosaltres!. Us estimo i ja estic enyorada dels nòmades que marxaran a viure aventures.... com uns exploradors..... smuak

    ResponElimina
  8. si, va ser genial! aviat tornaran a ser aquí, i podrem tornar a llogar la súper-casa de fusta de targa...je je! de moment, ens espera cavallers, no? MUA!

    ResponElimina
  9. Molt bona cronica, Leti. M'encanta com escrius, perque realment aixi va passar i aixi ho recordem tots. La veritat es que jo tambe estic orgullos de que sortissis a la peli, i em va sapiguer una mica de greu que no sortis l'Oscar, sort que es una persona del cap als peus, tot un senyor, i no va fer males cares ni res, al contrari, encara ens va ajudar mes, i aixo es molt d'agraïr.
    Aquesta semana encara ens veurem a la Farinera, pero no puc deixar de despedir-me de la gent que mes m'estimo, i vosaltres forme-ho part d'aquesta gent, sens dubte. Us trobare molt a faltar, de ben segur, perque sota l'armadura que sempre porto posada i viu un nen petit que us enyorara molt, segur que mes del que em penso. Feuli un petonas ben gros amb en Guillem de part meva i espero que quan tornem encara s'en recordi d'en Met, de xucar punys i de raspatllar les regletes dels blocs!!!!!
    Un petonas. Salut

    ResponElimina
  10. Metolius todo bien! no surto a la peli perque ha anat així, ningu ha demanat que el grabin ni aqui ni allá. Simplement escalavem i si la linia era interesant, hi portavem el material, i si l'Aleix creia que podia ser interesant és grababa i punt. Crec que aixó és el que fa més gran aquesta peli. D'altre banda em sento igual de protagonista que tots vosaltres, darrera de cada filmació hi ha una anecdota, que sí que he pogut viure. Per tot això i per ser com sou, mil gracies a tots.Us trobarem molt a faltar!
    Leti:
    hola Met! m'ofereixo a viatjar amb vosaltres i escriure les vostres cròniques! je je! fora conyes, res d'anyorar a ningú: a escalar i a disfrutar, que els mesos passen volant, i aviat tornarem a sopar unes pizzetes a la tropicana! Un petonàs! dimecres baixaré per la Farinera per acomiadar-me, ok? MUA!

    ResponElimina

DIGA'M