El lloc és fresc, tranquil i molt proper a casa. Què més es pot demanar? Bé, que pari de ploure i que el sol aixugui la pedra! :-)
Per acabar el dia, hem pujat fins el castell de Lluçà (s.X), on el Guillem ha entés, per fi, que ja no existeixen ni cavallers i princeses...
osti, no m'extranya que ho hagi entès... de castell en queda ben poc (és clar, Laia, és del S.X!!)... em recorda al castell de Mataplana a on deien que s'hi refugiava el Comte Arnau. També està en ruïnes, però s'hi poden veure i intuïr els diferents espais. Segur que avui ha sigut una sortida màgica pel petit!!!!
ResponEliminaEstic amb vosaltres, a veure si deixa de polure ja d'una vegada per totes i podem escalar quan i on vulguem!!!!
Doncs si Laia ha estat força be, pero ja veig que estem tots esperan que surti el solet, je,je.Ens veiem!
ResponEliminaooohhh que guapus que esteu Guillem i Letii!!!!
ResponEliminanosaltres també pregem perquè surti ja aquest solet i poguem escalar molt i compartir aquestes escalades !!! muaaaax!!!
Hola familia clecas. Aixi que encara queden pedres verges al lluçanes??? Doncs a treballar que fa molt bona pinta!!! Segur que surtiran linies bonissimes. Un petonas per tots tres!!!!!
ResponEliminaSalut i fins ara!!!
Susi guapetona!!!!! a veure si tornem a coincidir per les roques i disfrutem d'unes bones xerradetes tot prenent el solet! un petó enorme i que vagi molt rebé per Tautavel!
ResponEliminaJaimito: quina il.lusió!!!! esteu bé? segur que sí! un petó enoooooooorme! t'estimem!!!!!!
Met cuidat moltissim, i cuida al Dominic i l'Aleix.Molta sort companys!
ResponElimina