TOT ÉS QÜESTIÓ DE MOTIVACIÓ...

Càmara en mà i crash-pad a l'esquena, abandono el cotxe fora del fang, i m'endinso al bosc. Tinc un destí concret; una bauma que vam trobar per casualitat dins el bosc no fa gaires setmanes. Vull fer-li fotos, i comprovar les seves possibilitats (la qualitat de la roca, la sortida, etc.).

diferents perspectives de la bauma

Desprès, vull tornar a aquella paret equipada i escalar una mica; és dissabte, i el meu cos no entén que, per qüestions laborals, avui no és jornada bloquera! L'última vegada que hi vam anar, vaig visualitzar una trave una mica "durilla", la netejaré i la provaré un altre cop (tan sols em falta solucionar els dos últims passos).

oummm....

I desprès d'escalar una miqueta, vull seguir indagant pel bosc. Fa bona temperatura, el silenci és realment motivador, i el Buster sembla que voler fer-me companyia durant tota la tarda (sor-prenentment, no es separa ni un segon de mi.)

Estudio la bauma, em trec el "mono" a la trave Merlí, i segueixo passejant. Trobo algunes "parets" prometedores, i d'altres que no auguren bones escaladas, però la motivació creix a mesura que vaig pensant en nous blocs per escalar, noves línies a les que batejar, jornades senceres dins aquell bosc de silenci...Tot és un caos de berdisses, molsa i fang; caldrà netejar molt per poder escalar, però la feina no m'espanta; al menys aquesta!

Quan tot s'ha tenyit de capvespre, tiro cap el cotxe guiada pel picarol del Buster, l'únic so que trenca el silenci del bosc...