AU REVOIR TARGASONNE?

Tornem a Targasonne. Amb moltes ganes, amb certa tranquil.litat, pensant que és el dia d'acomiadar-se degut, ja, a les altes temperatures que "torturen" l'escola francesa. Però el dia, tot i ser asolellat, en deixa gaudir al 100% del seu granit, gràcies a la fresca brisa que baixa dels pririneus.



L'Òscar està una mica tocat de l'espatlla, així que, sóc jo la que escull les línies. Ens perdem pel Taz, on escalfem a unes boniques regletes, i matitzem una durilla trave del costat.



Cap a les dues, ens traslladem a la placeta del Help Jesus revient per dinar una mica. L'Òscar se'l mira atentament, sé que li té mooooltes ganes. Veig que posa un matalàs sota la línia i agafa el magnesi. "Leti, vull provar una cosa, ok?" I sense adonar-me, ja el tinc sortint del bloc, gràcies a una regleta lateral que li va flashejar en Met. De conya! Un bon encadenament, sí senyor.


Satisfets, baixem fins el meu 6b+. El provo unes quantes vegades fins que me n'adono que, de moment, encara em queda massa lluny. Un projecte en majúscules per la temporada vivent!


Abandonem els blocs coneguts i tornem enrere, on descobrim noves línies i racons molt bonics i solitaris, ideals per fer-hi un vivac. Ostres, potser no s'acaba aquí la temporada...
I seguim escalant i acumulant projectes, fins que recordem que a 3/4 de nou comença la final de la Champions. Ho recollim tot i baixem cap el cotxe.


"Tornarem?" li pregunto a l'Òscar mirant enrere, "potser tornen a baixar les temperatures..." L'Òscar somriu i em contesta: "potser sí, i aquesta vegada amb els sacs de dormir..." I en silenci, abandonem Targasonne, desitjat que aquella nit, tot es tenyeixi de blaugrana...