Desprès de la tormenteta del dissabte, decidim abandonar el matalàs per un dia, i passar el diumenge a la Cinglera de l'Estany. El lloc és preciós i tranquil, i les vies altetes i bastant tècniques. En vàrem fer dues: "No t'apuris kumbayà", una fisura molt maca de 25 metres, amb petit sostre inclusive, i "Apura't friki", un 6b de passos tècnics. Tot i que la sensació de l'escalada en corda és diferent i molt agradable, vaig adonar-me que la motivació que em regala el bloc no la vaig sentir en cap moment, però em va agradar tornar a sentir la música de les xapes, el món als meus peus i els braços a puntet de rebentar...
Desprès d'escalar, el Guillem va penjar-se de la corda durant gairebé 30 minuts, gronxant-se a més de set metres d'alçada! Si algun dia m'ha d'obrir les vies, ha de començar a familiaritzar-se amb la corda i les alçades, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
DIGA'M