Feia molt de temps que tenia ganes d'apropar-me a Núria, però mai trobava el moment. Així que, el diumenge 30, amb el Club Excursionista Via Fora d'Olost, ens reunim una bona colla i marxem cap a Fontalba, on deixem els cotxes i seguim a peu fins a Núria.
La ruta fins a Núria em va encantar; els paissatges són de gran bellesa. Un cop a Núria, la cosa canvia. Gent per tot arreu vestida a la última (i quan dic a la última no em refereixo a plomes Salewa, sinó a botes de tacó i abrics de Dolce & Gabana) cridant com si estiguessin a un centre comercial de la gran capital: " ¡Joshua, Vane, no toqueis a ese poni!"
Però bé, suposo que quan la "muntanya" es fa tan accessible, és això el que passa, que fins i tot la "choni" más "choni" de "castefa", es calça unes xiruques i s'apropa fins a Núria. I és que, més que una muntanya, sembla ben bé un park recreatiu. Per tant, tot i que el paissatge em va encantar, vaig tenir la mateixa sensació que a Egipte, al veure un Pizza Hut al costat de la Gran piràmide de Gizeh...
La cosa més positiva de la jornada: la companyia. La meva germana, el meu cunyat, el Tito, la Silvia i els nens, la família Salvans-Hanssen, el Kiku...Ens ho vam passar molt i molt bé. I de fet, això és el que compte...
Trigar 30 minuts pk et donin un cafè a la mutanya no té preu i veure una noia amb botes de tacó tampoc jejeje...
ResponEliminaHem de repetir i jo amb vestimenta adequada. El teu fillet serà un bon excursionista!!!
M'encanten les fotos :)
Georgi
Ahh per fi surto al teu blog tot i que podia haver sortit més estilosa que la humitat no ajuda jajaja
ResponEliminaGeorgina
JEJEJEJEJJE
ResponEliminaMARTA
Ens ho vam passar molt bé! hem de repetir!!!!
ResponElimina