US EL DEDICO...

Aquest post està dedicat a molta gent: A totes aquelles persones que comparteixen amb mi llargues i boniques jornades de bloc fins que les pells diuen prou, a tots els amics que em fan somriure un capvespre a la Molina desprès d'uns bons pegues a Targasonne, a les bones persones que vaig trobant pel camí i que es fan imprescindibles al voltant d'un bloc...
 Aquest post va dedicat a la Laia, per ser-hi sempre, amb gats posats o amb un muffin a les mans, al Ferran per ensenyar-me com he de posar els peus i com he d'agafar les regletes, a la Sara, per ser un exemple de motivació i esforç, al Ramon, per animar-me quan em pesa el cul, al Guillem per recordar-me abans de marxar que he de tenir actitud si vull encadenar, i a l'Òscar, per la seva paciència, per estar al meu costat i aguantar les meves "rabietes" quan no em surten les coses, i per abraçar-me quan per fi, aconsegueixo arribar a dalt...

 
                                   Cristian provant per primer cop el granit de targasonne    

                                         Sara al Mezcladore
                                                      
                                        Ferran escalfant a la baleine
                                 

                                       Òscar encadenat Battom Bottom

 

Ahir va ser un bon dia, un dia de pegues, encadenaments, bon rotllo, nens jugant entre coves i flors, i noves amistats...AIXÍ VULL QUE SIGUIN SEMPRE.

12 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la decicatoria, crec que es la primera vegada que algú que no es la Laia em dedica unes paraules tant boniques. Va ser un molt bon dia, curtet, va passar volant, i un dit obert de regal, pero veure al Clecas gran encadenar el seu projecte despres de probar mil pegues i al final utilitzar Le methode no te preu, i alhora escoltar com darrere, tu encadenaves el teu projecte.

    Un dia fanastic, ja hi veia a l'Arlet jugant entre pedres en un futur no gaire llunya, aixi que necesita company de viatge, ja sabeu ;)

    Gràcies per tot

    ResponElimina
  2. Moooooltes gracies!!! Tal i com la Sara ha dit al llegir: Que maca que es!!!! Aixi que no tinc res mes a dir, que maca que ets.

    Una abraçada desde Cerdanya i ens veiem en breu.

    ResponElimina
  3. Molt bé Leti, a tope sempre!!!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Gracies a tots vosaltres!


    ANÒNIM NO ACOSTOMO A CONTESTAR-VOS, PERÒ FARÉ UNA EXCEPCIÓ PER DEMANAR-TE QUE NO TORNIS A ESCRIURE EN AQUEST BLOC.SI NO T'AGRADA EL QUE FEM NO HO MIRIS,I CREC QUE UNA PERSONA QUE S'AMAGA DARRERA D'UN ANÒNIM PER CRITICAR-NE D'ALTRES NO ESTÀ EN POSICIÓ DE DONAR CONSELLS DE CIVISME A LES ALTRES PERSONES. NO SIGUIS CÍNIC.

    ResponElimina
  6. Ferran: ja saps que els teus consells són per mi essencials, i et prometo que intentaré posar millor els peus!
    Cerdanyerus: vosaltres si que sou macus!!! un plaer compartir aquestes jornades amb vosaltres dos!!! i en breu MALNIU!
    Carles: a tope sempre!!! se'm deuria enganxar una mica de la teva motivació l'altre dia a la Comarca!!! :-)

    ResponElimina
  7. aiiii mare!!!si et tingués al costat et menjava, Leti! ;-)
    doncs jo dedico el meu somriure a l'amiga més bella que tinc al costat, a tu, Leti, per acompanyar-me sempre,per ser una gran motivació entre pedres i per ser orelles, espatlla i qualsevol cosa que necessiti.. TU VALS UN IMPERI!!!
    i aviat, tornaré a fer "callo" per acompanyar-te allà on vagis!! (quin mal ahir!!!! i a sobre... tinc agulletes!! jajajajja!)
    Petons i abraçades a tothom, per ser com sou!!! MARAVELLOSOS!!! i sobretot, a la meva filleta (i fillola de la Leti) per portar-se tant i tant bé a Targassone! MUAAAAAAAAS!

    ResponElimina
  8. A muerte sempre!!!!

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Quina bona jornada bloquera. Repetirem en breu i on sigui i no pararem Leti i Laia d'enfliar-nos...
    Leti posaràs els peus a la roca com una ballarina ho fa sobre l'escenari;
    Laia, faràs sortir els callus de nou... i hi tornàs a deixar la pell segur.
    I als nois, no us imagino amb "tutu" sobre l'escenari... o sigui que millor que no faci comparatives.
    Un escrit fantàstic Leti!!!!

    ResponElimina
  11. Amb ganes de tornar, pero aquesta vegada buscant el granito fino fino, jo t'ensenyo a possar els peus my darling ja saps que si, he de trucar al teu home, tema de feina a mi tambe m'han modificat el horari, yeahhhhh, a currar mes hores, aquest mon s'esta tornant boig.

    ResponElimina
  12. El monarca te que comprar bales per matar elefants , home!

    ResponElimina

DIGA'M