FENT NIT A LA CERDANYA

Quan arribem a l'aparcament de Guils-Fontanera, a 1950 metres d'alçada, segueix plovent i la temperatura és d'una grau i mig. No hi ha ningú. Ens abriguem, sopem dins la furgo, ens refugiem sota el nòrdic i sentim el Sevilla-Barça fins que ens quedem adormits...la cosa no pinta gens bé!
 A l'endemà al matí, amb les primeres llums del dia, trec el nas fora del nòrdic i contemplo el cel de la Cerdanya. Preciós, com sempre. No gaire lluny de nosaltres, la neu, engalana els cims propers. Fa fred, vent, però ha deixat de ploure.

 Esmorzem, ens tornem a abrigar, com si l'hivern ja fos aquí, i marxem a escalar. O al què es pugui!
 Dediquem part del dia a netejar i a obrir noves línies, i deixem l'escalada per quan el sol escalfi una mica...

 I desprès de netejar i fer fotografies als bloc ja oberts en anteriors jornades, l'Òscar grava la trave Top Manta, un bloc de moviments súper bonics, i comença a matitzar A força de Mongetes; una línia alta i bastant compromesa. I jo, segueixo fent pegues al meu projecte personal Tullits a la Cerdanya, quedant-me a un sol pas de resoldre'l. Un altre excusa per tornar a la Cerdanya...