A tres dies de tornar a Tagasonne, recordo l'última visita que vam fer a inicis d'octubre. El cel era amenaçador, el bosc estava humit, i el chaos de granit completament solitari. La idea era donar un volt per l'Aigle, provar d'escalar una miqueta, amb el permís de la pluja, i anar a fer una visita al Ramon i a la Sara.
I això va ser exactament el què vam fer: descobrir nous blocs perduts enmig d'un bosc amb olor a molsa, matitzar algun bloc del sector, dinar a la vora dels cignes (d'alguna manera s'ha de recompensar la paciència del petit de la casa!), i fer un te ben calentó al niuet dels cerdanyerus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
DIGA'M