COMARCA



Tornem a la Comarca. Desprès de molts mesos, de conèixer noves escoles, de tornar a agafar la corda desprès de tants anys, de mil projectes al cap; tornem a la Comarca. Tornem a passejar pels seus boscos silenciosos vestits de tardor, a contenplar vies ja encadenades amb un somriure als llavis i blocs encara per fer amb la sensació de papellones a les panxa. Tornem a recordar; a recordar les bones estones passades amb els amics, les il.lusions a l'encadenar un projecte, o les frustracions davant una línia que se'ns resisteix una vegada més. Fins i tot en Guillem estava emomocionat; "hi haurà en Met?", "hi seran la Laia i en Ferran?"...
Vam escalar blocs que no havíem provat mai, i que ens van fer apretar el cul de valent. Nous projectes per la nova temporada que encetem.



I vam passejar per la zona alta, sota les inmenses parets que dominen tota la Comarca. I a cada bloc que ens trobàvem deiem: "ostres, aquest el vull provar!". Buf! quina feinada que tindrem. Però què seria l'escalada sense coses per encadenar? Sense aquelles línies que es neguen a ser conquerides? Un esport més...

3 comentaris:

  1. Comarca Player!!jo air i era a la tarda!!
    Quin bolo es el que surt la foto?

    Salud

    Manya

    ResponElimina
  2. aiaiaiaiiii... Quins records..... A veure quan ens hi deixem caure una altra vegada, tots plegats, que en breu arriben els nomades!!!
    Mil petons per a tots, i un de ben gros per a en Guillem!!

    ResponElimina
  3. Manya:és la part de dalt de la tortuga.Ja saps punt vermell.
    Laia:La comarca sempre sera especial.Tambe tenim moltes ganes de tornar-hi amb tota la colla...Buf!

    ResponElimina

DIGA'M