UNA MICA DE COMARCA, NÒMADES I FESTETA...

Aquests dies han passat força coses; el tan esperat retorn dels nòmades del seu periple al voltant del món amb el crash pad a l'esquena, el primer aniversari de la Farinera, o l'inici dels "dijous de roca", o per defecte, els "dijous de resina"; una pràctica que, esperem, doni els fruits desitjats...
Doncs dijous, el primer dia de molts, vam agafar els trastos, i vam anar fins la Comarca. L'Òscar tenia ganes de provar la línia monodedo y los siete romitos, i jo salsa roquera. Són les Quatre de la tarda. Fa sol. Tenim poca estona per escalar, però suficient per matitzar dos dels nostres projectes.
Pel que fa a mi, aconsegueixo pillar el forat salvador sense gaires pegues, però fallo cada cop a la sortida del bloc; bastant agònica segons el meu parer. Però crec que amb uns quants pegues més aconseguiré solucionar-la; al menys, ja arribo més lluny que l'última vegada que el vaig provar. I això, ja em satisfà. L'Òscar prova la seva línia, encadenant gran part dels passos. Tan sols li falta aguantar una de les portes claus.
Comença a marxar el sol, i amb ell, les pells. Recollim, i cap a casa.



Dissabte es celebrava el primer aniversari de la Farinera; l'Òscar treballa i en Guillem està malaltó, així que tan sols anirem a sopar a Can Janot.
A les cinc arribem a Savassona. Tot està en silenci. Fa boira i humitat. Caminem fins que sentim les veus dels nostres companys. I per fi, podem abraçar-nos amb els nòmades. Desprès de nou mesos. Com han canviat. Estan guapíssims, farcits de noves i increïbles experiències, que de mica en mica, aniran explicant...
Hi són els nòmades, però tambè tots els nostres amics; en Ferran i la Laia, l'Uri i la Susi, el Manya i la Clara, en Pekas i la Ruth, en Jordi Tona, en Crusats...Tots ells, amics d'escalades, d'entreno a la Farinera i de mil coses més. Genial!


A Can Janot, sopem com reis, i celebrem els primers 365 dies de la Farinera amb el súper pastís de la mare del Met...

5 comentaris:

  1. Quines ganes que tenia de tornar a estar amb vosaltres, amb nosaltres. I a partir d'ara ja sabeu que toca, escalar, escalar i escalar. I a les pauses ja anirant sortint anecdotes, de bebn segur, i sino, sortirant al bar tot fent estrelles... Ohhhh, que bones que estan.

    Un peto ben gros familia, fins ara

    ResponElimina
  2. Hola Guapo! tornen les bones escalades, i les bones birres desprès dels encadenaments! A tibar-li fort! un petò com un MELÓ!!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies!!! a veure si et deixes caure per la Farinera i estrenes d'una vegada els súper gats que tens! MUA!

    ResponElimina
  4. Bons posts.. bones lletres.. bons amics...

    A DISFRUTARRRRRRRRRRR... !!!!

    Salut i muntanyes.. !!!

    ResponElimina

DIGA'M