TARADELL'S BOULDER

Desprès d'un gener sense tocar gairebé roca, degut als virus que voltaven per Olost, a la neu i a l'onada de fred Siberià, tornem a escalar.
Hi havia molta motivació, moltes ganes d'escalar, moltes capes de roba per lluitar contra la tercera "injecció" d'aire gèlid, i una "vieja escuela conocida": Taradell. Bons ingredients per un matí de dissabte, no???



L'entorn és bonic; terra roja, pins, pedra per tot arreu (el potencial sembla enorme), un castell que vigila els visitants i silenci.



L'objectiu del dia: escalar tot el que es pugui fins que el fred ens faci fora.
La realitat: encadenar un munt de blocs i parar d'esgotament. L'arenisca microgranulada que vesteix els blocs és infernal, i fer molts pegues seguits et passa factura.
Les sensacions: bastant bones. Tot i el parón, em sento en forma i amb moltes ganes d'anar avançant.
Tornem a començar...

1 comentari:

  1. Va ser un bon día, molt fanatic, ple d'encadenes, no em puc queixar i la companyia com sempre inmillorable, perfilant l'estiu que ja tinc ganes que arribi, per fer le tornee.

    Una abraçada familia.

    p.d avui he acabt unes preses i feinetes de casa que ja tocaba.

    ResponElimina

DIGA'M