Aquest estiu s'està fent etern. Les altes temperatures no donen treva, la sequera és extrema, i és gairebé impossible agafar el matalàs i encadenar alguna coseta amb cara i ulls. Així que, resignats, i esperant el viatge a Annot, agafem la corda i visitem COMA ORIOLA, a la Masella. Es tracta d'un sectoret petit però ideal per anar amb canalla (cosa que, per les mamis escaladores, és molt important), i que si s'arriba d'horeta, es pot gaudir d'una estona d'ombra.
Aquest cop no va ser el cas, ja que vam esmorzar sense presses a Toses, i quan vam arribar al sector ja quasi no quedaba vies a l'ombra. Però així són les coses, si vols escalar a l'estiu, has d'estar disposat a passar un xic de calor...
 |
| Òscar a julai |
 |
| Ferran a la mateixa via |
 |
| Joan a Ceratania |
Les vies que vaig fer, em van agradar, i la sensació d"alçada" em va fer evocar els anys on obria vies, entrenava al roco, i tenia projectes de més de tres metres! Tots aquells anys han quedan perduts en el record, perquè la motivació que em regala el bloc no me'l dona la corda, però m'agrada sentir de tant en tant el nerviosisme que em corre per la panxa quan em faig el nus...
 |
| Tot és una súper aventura |
|
|
Va ser una bona jornada, amb sensacions boniques i bona companyia. I en definitiva és d'això del què es tracta, de ser feliç a tot arreu...
a mi directament se'm fa un nus a la panxa mentres faig pessigolles al nus! ;) com sempre un dia genial!!!!
ResponEliminaPD: arribo tard a llegir el post... però hi he arribat! MUA!