EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT...

Potser, tot és degut a tú. Si és així, gràcies! Allà on siguis, espero que hagis pogut tornar a escalar...

Dues imatges de l'ascenció al Huso, 1946
El mateix any al Monolito de Leyre

Publicat per
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. joand’agost 13, 2012

    Ets única

    ResponElimina
  2. LETICIAd’agost 13, 2012

    I tú! ;-)

    ResponElimina
  3. Ferran Guerrerod’agost 14, 2012

    Aquestes imatges ens poden servir per el museu de l'escalada, ja t'explicare, en un projecte que fa uns anys que s'esta pentinant, el proxim dia que ens veiem t'ho explico, un dia m'has d'ensenyar els llibres antics i tot el que tens, aquets dies estic fent el meu a casa de tot el material antic que tinc, i buscant un lloc maco on poder-lo expossar.

    Felicitats al Avi, sense ells segurament avui no escalarias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. LETICIAd’agost 14, 2012

      Estis segura que no! ja saps que si et puc ajudar, ho faré! sens dubte! una molt bona iniciativa.

      Elimina
  4. Laia Nadiad’agost 15, 2012

    quina passada! això si que era posar-hi un parell de cxxxxx...! pequè si ara ens féssin assegurar-nos amb una corda d'espart i pujar amb botes... segur que no tindriem el que el teu avi tenia!
    Salut bonica!!!! bella història!

    ResponElimina
  5. Laia Nadiad’agost 15, 2012

    s'ha guardat el comentari?

    ResponElimina

DIGA'M

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)